OBSERVATORI DE L’ÀSIA

Un nou Caixmir en clau femenina

El Caixmir és l’escenari d’un dels conflictes més llargs, complexos i sagnants del planeta, on tres potències nuclears -l’Índia, el Pakistan i la Xina- es disputen l’antic regne de l’Himàlaia des del 1947, sense que s’hagi pogut trobar un desllorigador que resolgui la sobirania del territori, actualment repartit entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Jammu i Caixmir i Gilgit-Baltistan) i la Xina (Aksai Chin). Malgrat que el conflicte acostuma a analitzar-se únicament com un duel entre potències, per entendre’l en totes les seves dimensions cal entendre el joc polític intern, especialment del Caixmir indi.

D’acord amb la tradició caixmiriana, aquests dies som en ple període de Chillai Kalan, els quaranta dies més freds de l’any, que van del 21 de desembre fins al 31 de gener. L’ambient gèlid s’ha vist reforçat per la mort sobtada el 7 de gener de Mufti Sayeed, el primer ministre de l’estat indi de Jammu i Caixmir i un dels seus principals referents polítics de les últimes dècades. Mufti Sayeed formava part de la casta de polítics locals que va pactar amb l’annexió del Caixmir a l’Índia, quan va fer costat a Jawaharlal Nehru i Indira Gandhi inicialment, per acabar abandonant el Congrés Nacional Indi i crear el 1999 el seu propi partit d’obediència caixmiriana, el Partit Democràtic Popular, que, tot i que no qüestiona explícitament la sobirania índia, manté en la seva agenda el ple exercici del dret a l’autodeterminació.

La nova primera ministra del Caixmir serà la seva filla, Mehbooba Mufti, amb una gran popularitat entre la població i considerada més pròxima a les tesis independentistes que no pas el seu pare. Els moviments independentistes s’agrupen en l’organització Hurriyat, que mai no ha volgut participar en les institucions índies, com ara l’assemblea i el govern del Caixmir. A més, Hurriyat tampoc és un bloc monolític i, en realitat, està partit per la meitat entre el sector islamista i el sector laic. Els primers mantenen certs lligams amb la insurgència jihadista de Hizbul Mujahideen dirigida des del Pakistan per Sayeed Salahudeen, que l’Índia considera un dels terroristes més violents del país. La facció laica de Hurriyat l’encapçala Yasin Malik, un històric dirigent del Front d’Alliberament de Jammu i Caixmir que va posar l’estat indi contra les cordes l’any 1989 amb les seves accions espectaculars, però que avui dia se’l considera poc influent davant el sector més religiós. A les convocatòries electorals tots els independentistes preconitzen l’abstenció, però sense gaire èxit.

Violacions dels drets humans

Ara Mehbooba Mufti hereta del seu pare una estranya coalició de govern amb el BJP, el partit del primer ministre indi Modi, contrari a qualsevol vel·leïtat independentista i partidari de la línia dura contra tots aquells que qüestionen la sobirania índia. Cal recordar que, en aquesta regió del món, l’exèrcit indi disposa de poders extraordinaris, i les denúncies per violacions dels drets humans són una constant. Actualment hi ha més de vuit mil caixmirians desapareguts, sospitosos de formar part dels diversos moviments independentistes. En aquest context, una dona, al bell mig d’una societat radicalment patriarcal, haurà d’enfrontar-se a un dels conflictes més antics del planeta i caldrà veure si busca noves vies de resolució o opta per perpetuar-se en el poder.