OBSERVATORI

La política del “Polònia primer”

Polònia vol assegurar-se un lloc destacat en aquesta nova Europa radical que aspira a emergir de la batalla política i cultural de les pròximes eleccions a l’Eurocambra. De l’aliança política amb el líder de la Lliga, Matteo Salvini, a l’entesa amb els Estats Units de Donald Trump. La Polònia del partit Llei i Justícia, que Jaroslaw Kaczynski encara dissenya des de l’ombra, accelera la seva agenda exterior. Els Estats Units van anunciar a principis d’any que organitzarien a Varsòvia una gran conferència internacional sobre l’Iran i el seu suposat paper en el terrorisme a la regió. Polònia hi posava la catifa vermella i l’administració Trump escollia un país de la Unió Europea que no té interessos a l’Iran per jugar a desestabilitzar una mica més el seu cada cop més llunyà aliat transatlàntic: una UE -aclaparada pel Brexit i lenta en els consensos sobre Veneçuela- que s’ha volgut mantenir fidel a l’acord nuclear amb Teheran però que ha estat incapaç d’avançar en un mecanisme que permeti esquivar les sancions dels EUA.

L’anunci de la cimera a Polònia, prevista per al 12 i 13 de febrer, no va agradar a Brussel·les. L’alta representant de la política exterior, Federica Mogherini, va dir que no hi assistiria. França, Itàlia i Alemanya també s’hi van mostrar en desacord. El Regne Unit s’ha esperat a comprometre’s fins que el títol oficial de la trobada ha canviat a un més general “sobre la situació al Pròxim Orient”. Washington només busca mantenir la gesticulació sobre l’Iran i Polònia aprofita l’oportunitat per seguir invertint en la seva imatge de cooperador estratègic dels Estats Units al flanc oriental de la Unió Europea. Washington ha de decidir el mes que ve si reforça la seva presència militar en territori polonès, en una operació batejada popularment com a Fort Trump, que el govern de Varsòvia estaria disposat a ajudar a finançar.

Contrarevolucions

Varsòvia s’apunta al trumpisme del “Polònia primer”. La contrarevolució cultural i política ultraconservadora que, des del 2015, amb l’arribada al poder del partit Llei i Justícia, està transformant el país, té també una agenda exterior. El primer pas és la bilateralitat per davant del consens europeu. Res que no facin els seus socis comunitaris. Només cal veure com Àustria i Grècia, per exemple, han intentat frenar durant dies qualsevol enduriment de la posició de la UE sobre Veneçuela. Els partidaris del “renaixement dels veritables valors europeus”, com en diu la dreta radical, són cada cop més nombrosos. La contrarevolució que fa temps que defensa el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ja no és exclusiva de l’Europa Central.

Però la Polònia que guanya aliats externs es debilita internament. El país que no es vol “infectar de les malalties socials” que afecten la UE -com deia Kaczynski en una conferència al setembre- veu ara com la mobilització interna contra els discursos de l’odi, la repressió mediàtica, les retallades de drets de les dones o el canvi climàtic s’escampa arreu del país entre una societat que ha decidit incrementar la protesta al carrer. L’assassinat de l’alcalde de Gdansk, Pawel Adamowicz, a principis d’any, va ser el senyal d’alarma definitiu. L’alcalde de Varsòvia va respondre a l’atac posant en marxa un programa contra el discurs de l’odi a les escoles. La revolució polonesa ha començat ja dins del mateix país.