Ahir al matí començava el sisè encierro dels sanfermines . TVE aplica cada dia el mateix criteri. Una prèvia amb el resum del dia anterior, entrevistes i una descripció de la ramaderia del dia. Només so ambient durant el trajecte dels toros i, un cop acabat el recorregut, es fa la repetició amb els comentaris de l'expert. Aquest mètode elimina les obvietats improvisades de les narracions en directe. També les expressions dramàtiques o de sorpresa per culpa del risc. És la manera més polida d'atenuar les desgràcies. L'espectacle queda camuflat. El so ambient contribueix al realisme de l'escena. La tele fa de balcó improvisat i privilegiat. Però ahir l' encierro va ser una mica tràgic i quan la sort es gira en contra notes en la presentadora i l'especialista una cautela estranya.
" No ha sido un encierro ni limpio ni rápido ", deien ahir. Diversos ferits i trenta segons d'un toro acarnissant-se amb un jove es van fer eterns en pantalla. En la repetició comentada era sorprenent veure com el mosso accidentat i amb cornades acabava amb els pantalons al garró i en calçotets, però això no es comentava. No es verbalitza res que resulti indecorós. Mitja hora després de veure el toro envestint diverses vegades el noi TVE encara no tenia l'informe mèdic ni constància del seu ingrés. Van acomiadar la connexió sense poder-ne informar. Va arribar un mosso expert de convidat que acabava de córrer davant dels toros. Li van dir: " Hoy vienes con cara seria ". Ell diu més tard: "Vamos a hablar de toros y no de desgracias ". Van tornar a visionar les cornades i els especialistes valoraven els incidents com una situació excepcional: "Absolutamente imprevisto. Nadie podía prever esto. Pero esto son los imprevistos del encierro ". Per a un espectador neòfit en matèria de toros, això sorprèn. Qualifiquen d'imprevist una situació que, precisament, és el que dóna transcendència a la festivitat. La sensació que en tot moment pot passar una desgràcia és el que t'enganxa davant la tele. Van entrevistar un invident que va participar en l' encierro . Un altre deia: " No es el primer ciego que corre. ¡Yo he visto correr a Serafín Zubiri! " ¿Si passés una desgràcia seria un imprevist o una temeritat? Dissabte passat els mitjans lamentaven la imatge que es donava a les teles internacionals per culpa d'una ikurriña. En canvi ahir ningú recordava que la fúria del brau acarnissant-se amb un mosso en calçotets també era marca Espanya. El dia que se'ls esguerra es fan els babaus. Riau riau.
