I després dels nazis i l'ETA, ara l'independentisme és Trump
BarcelonaLa histriònica figura de Trump s'està convertint en un comodí amb el qual comparar qualsevol enemic. Els mateixos diaris que es posen finolis quan diuen que l'independentisme català i l'escocès no tenen res a veure, ara no tenen cap escrúpol a comparar el sobiranisme amb el supremacisme trumpià. Dialècticament és molt fàcil fer servir aquest recurs. Només has de cridar: "Tots els populismes són el mateix!" Que és la nova versió del “no existeixen les esquerres i les dretes” (una frase, com és ben sabut, que pronuncia només la gent de dretes). Perquè, el populisme –com el nacionalisme o els gasos intestinals– mai és propi: només és una nosa incòmoda que perpetren els altres. I així tenim un dels inspiradors de Ciutadans, Arcadi Espada, escrivint coses a 'El Mundo' com: “Qualsevol populisme és retro. Trump, el Brexit, el secessionisme català o el partit Podem”. De Rivera –ara pacto amb el PSOE, ara amb el PP– ni mu. En canvi, agermana els quatre moviments que cita dient que persegueixen, al seu entendre, “l'Amèrica blanca, l'Anglaterra Imperial, la conquesta del Mediterrani o el cuirassat Potemkin”. Més específicament, diu que “Trump, Iglesias, Le Pen o Puigdemont són l'expressió d'un problema”.
Un dia abans, 'El País' abonava la mateixa tesi a l'editorial. “Es fa servir el discurs com la continuació de la violència per altres mètodes”, deia el text, referint-se a Rufián. Això apareix escrit en un diari que no va parar d'atonyinar “l'insensat sense escrúpols” Sánchez fins que el va deixar fet un parrac, estès al carrer Ferraz. “Sorprèn que hagi tornat [el discurs de l'odi] i que ho faci amb tanta virulència”, diuen amb fingit astorament. “Ho observem estendre's en l'Amèrica que representa Trump, el Regne Unit de Nigel Farage, la França de Marine Le Pen o l'Espanya de Gabriel Rufián”. Ai, el discurs de l'odi: qui té les mans vermelles?
