Gats i humans

El senyor Romagosa sempre riu, quan passa això. El gat, el gat. En dies de pluja, com avui, el gat es comporta de manera molt divertida. Com sempre, al matí, demana per sortir. S’asseu davant la porta de la cuina, que dona al pati, i miola. Llavors, el senyor Romagosa l'hi obre. Ell surt, emocionat, i un cop a fora, s'adona que plou. Ofès, torna a entrar. Què li fan, aquests humans? Com s’atreveixen, a fer-li això? Es llepa els bigotis.

Llavors se’n va a la porta de l’entrada i miola. No calcula que allò de fora és un tot. El seu cervell felí dissocia les portes. Li sembla que si plou a la porta de la cuina no té per què ploure a la porta de l’entrada. El senyor Romagosa, mort de riure, li obre la porta de l’entrada i n’espera la reacció. Ell surt, emocionat, i un cop a fora s’adona que també plou. Ofès, torna a entrar. Què li fan, aquests humans? Com s’atreveixen, a fer-li això? Es llepa els bigotis.

Llavors se’n va a la porta del celobert i miola. Ell no calcula que allò de fora és un tot. El seu cervell felí dissocia les portes. Li sembla que si plou a la porta de l’entrada (ja no se’n recorda, de la porta de la cuina) no té per què ploure a la porta del celobert. El senyor Romagosa, encara més mort de riure, li obre la porta del celobert i n’espera la reacció. Ell surt, emocionat, i un cop a fora s'adona que també plou. Ofès, torna a entrar. Què li fan, aquests humans? Com s’atreveixen, a fer-li això? Es llepa els bigotis.

El senyor Romagosa engega la ràdio. Diuen que per Nadal les trobades familiars només poden ser de sis persones i de màxim dues bombolles. “Ja ho tinc -es diu-. En lloc de dinar el dia 25, el que farem serà dinar el dia 24”. I es llepa els bigotis.