Publicitat
Publicitat

L'efecte dels càntics el multiplica la viralitat i quedarà incrustat per sempre, en tota la seva cruesa, en els imaginaris col·lectius

D’entre totes les potents imatges que la trepidant actualitat catalana ens està servint, en aquest conflicte que sacseja els fonaments democràtics d’Europa, n’hi ha unes que trobo especialment demolidores. Són, naturalment, els vídeos dels comiats de policies i guàrdies civils que van destintats –temporalment, se suposa– a Catalunya, amb l’objectiu de sufocar la revolta. Des que hi ha exèrcits que aquestes escenes abanderades es reprodueixen: segurament així acomiadaven als legionaris romans quan se n’anaven a combatre els pictes a la muralla d’Hadrià, o als kamikazes japonesos quan s’enfilaven als Mitsubishi Zero. Els crits i els càntics " a por ellos, oé", " hostias como panes…" tenen com a objectiu cohesionar el grup i insuflar energia en els combatents, i també, gràcies a la immediatesa de la tècnica, a acovardir (debades) els " ellos", que són adversaris, contraris, qui sap si enemics. Si som benpensants, direm que és possible que sigui només una anècdota, protagonitzada per un sector minoritari, grotesc i gens representatiu de la societat espanyola, però el seu efecte el multiplica la viralitat i quedarà incrustat per sempre, en tota la seva cruesa, en els imaginaris col·lectius. Que poc que costa dinamitar el pont sobre el riu Kwai.

Etiquetes