Paleolític

Estarem gaudint de tota la saviesa digital, fins que arriba el moment fatídic que ens quedem sense bateria i tornem, de patac, al paleolític

Un dels grans mèrits de la humanitat ha estat el d’entendre el món a través de l’experiència. Naturalment, ha estat el producte de generacions i més generacions d’observadors atents (i sense que tinguessin gaire feina més), i també l’aplicació constant del principi de prova-error. Sempre que hi ha una nit de tempesta m’imagino els meus avantpassats paleolítics intentant copsar-ne les lleis, les constants, els senyals que l’anticipaven. I també me’ls imagino durant les nits clares, dibuixant línies imaginàries entre entre estrelles, i aprenent a distingir-les dels planetes en moviment.

Ara gairebé tots portem a la butxaca un aparell que ens diu quina és la probabilitat que plogui aquesta nit, que ens permet veure com van avançant els núvols en temps real, que ens explica per on passa Júpiter, i ens aclareix si aquella cosa que es mou tan de pressa i recorre el firmament és l’Estació Espacial Intenacional. Hi ha aplicacions que identifiquen el cant dels ocells, i d’altres que et pots endur al bosc si tens dubte amb els bolets. Hem delegat en la tecnologia els coneixements adquirits per l’experiència. Però hem d’admetre que ens els afina, i ens n’ofereix de nous. Pots portar a la butxaca el pdf amb la novena simfonia, i dues dotzenes de versions per anar-les seguint i comparant.

L’angoixa habitual de perdre’s anant d’un lloc a un altre ja no és tan fàcil (però encara existeix, i si no que ho preguntin als turistes als que el gps envia carrer del Pui amunt!). Però la joia no és mai completa. Estarem gaudint de tota la saviesa digital, fins que arriba el moment fatídic que ens quedem sense bateria i tornem, de patac, al paleolític.