El privilegi

L'11 de febrer de 1419, el bisbe Francesc de Tovia promulgava un privilegi pel qual s'atorgava el dret a formar un consell als prohoms de les vall

L'Albert Villaró ens recordava aquest dilluns que es complien els sis-cents anys del privilegi del bisbe Francesc de Tovia que regulava el funcionament del Consell de la Terra. "Sis segles ininterromputs de representació", concloïa l'apreciat escriptor i historiador. Dels dos senyors d'Andorra, el bisbe va ser el primer a posar per escrit que s'atorgava el dret a formar un consell als prohoms de les valls d'Andorra, va ser l'11 de febrer de 1419. El comte de Foix, Joan I, ho faria deu mesos després, el 17 de desembre d'aquell mateix any.

L'efemèride té una gran rellevància, perquè dona carta de naturalesa al que ja estaven fent els representants de les parròquies per tractar les problemàtiques compartides; el privilegi del bisbe el que va fer és legitimar-ne les normes de funcionament a partir de les demandes dels mateixos andorrans. Neix aleshores oficialment el parlamentarisme andorrà que ha arribat fins als nostres dies cremant etapes i maneres de fer política, o de tractar els afers comuns, que han anat evolucionant i canviant en funció del context que es vivia i es viu.

És la història del Consell de la Terra un dels signes d'identitat del país amb un calat més profund. Perquè parteix d'una convicció comunitària i d'uns antecedents que els prohoms de les valls ja havien fet possible. En uns moments en què diverses veus s'alcen per evidenciar que hi ha una pèrdua en el concepte d'identitat andorrana, hem de saber aprofitar aniversaris com aquests per fer abastable a tothom (popularitzar potser seria la paraula més adequada) els moments claus en la història del país, que han deixat empremta i que han fet possible que siguem on som ara.