Societat íntegrament homogènia?

Andorra la VellaLa història d'aquest petit Principat en el qual hi viuen 71.732 persones es va iniciar molt abans del que ens podem pensar. Per trobar les dades que tenim sobre els primers homínids a Andorra, ens hem de remuntar al mesolític, quan grups reduïts s'assentaven a la Balma de la Margineda, descoberta l'any 1959 per Pere Canturri, i de la qual, durant 13 anys d'excavacions, hem arribat a aconseguir quatre volums que formen part del Patrimoni Cultural d'Andorra. I no només els paleolítics, sinó els romans, i els musulmans durant l'Edat Mitjana en el seu intent de conquerir tot el territori, frenats per la Marca Hispànica que va fer Carlemany.

Si seguim investigant trobem els vertaders orígens de l'Andorra que coneixem a l'any 843 dC, quan Andorra (que era un territori amb la seva pròpia diòcesi) passa a formar part del Comtat d'Urgell dins la Catalunya Vella, i posteriorment és cedida al Bisbe d'Urgell. Aquest és un dels fets més destacables de l'Edat Mitjana per a Andorra, juntament amb la signatura dels Pariatges al s.XIII que van iniciar el cosenyoriu entre el Bisbe d'Urgell i els comptes de Foix. Els Pariatges van establir un condomini sobre el Principat que, avui en dia, els segueix tenint com a fonament.

A partir dels Pariatges (signats els anys 1278 i 1288) apareixen les primeres estructures vigents actualment. Sorgeixen les parròquies, inicialment amb un origen eclesiàstic, i els comuns, que eren les institucions locals formades per veïns de totes les parròquies. Posteriorment, el Consell de la Terra (que actualment coneixem com a Consell General) neix de la necessitat de defensar els interessos de la parròquia, hi participaven 2 o 3 representants de cadascuna i es va convertir en el màxim organisme dins del país. El Principat va seguir progressant entorn a les cases pairals (en què els propietaris eren els prohoms o capgrossos) i la resta el poble (que eren els casalers) fins al que trobem actualment.

Tot i que Andorra sempre ha estat un país de pocs habitants i majoritàriament natius del territori, poc a poc, a causa de diversos factors, s'hi ha anat instal·lant gent d'arreu del món per refugiar-se i trobar tranquil·litat. Mitjançant un seguit d'entrevistes a persones de diferents països d'origen, com ara Portugal, Xile, Argentina o Alemanya, he pogut aprofundir sobre com és viure aquí amb l'etiqueta d''estrangers'. Molts d'ells s'hi han instal·lat en la seva etapa de maduresa, un cop la vida ja està tota formada i es té una visió de futur més enllà dels estudis.

La nacionalitat predominant és l'espanyola. Molts van acabar de cursar els estudis i en veure la situació a la península van preferir emigrar per buscar un millor nivell de vida, tant en l'àmbit econòmic com en el social i de seguretat. Tot i així, tenim altres testimonis, uns de satisfets i altres no tant.

En ser un lloc de confluència entre dos països diferents, és sabut que tenir un bon domini de les dues llengües dóna un ventall molt més ampli de possibilitats a l'hora de trobar feina. Com que l'idioma oficial és el català segons la Constitució de 1993, tots els immigrants van haver de cursar classes de català per parlar-lo i escriure'l correctament, i en alguns casos també el francès. Això es veu com un avantatge, ja que per la situació geogràfica d'Andorra fa que sigui molt més fàcil aprendre tant el castellà com el francès, i conèixer llengües sempre obre moltes més portes.

La situació laboral podríem dir que està estancada, ja que per preservar els 'andorrans de sempre' i evitar l'anomenada 'fuga de cervells' o simplement un èxode, s'està posant alguna que altra trava i dificultats per a aquells que han emigrat del seu país natal. Una dona ha descrit la situació com “ la situació laboral al Principat no s'adapta a la realitat d’una gran part de la població del país. Els sous (de la majoria) no són equitatius al nivell de vida. Molta gent està obligada a tenir més d’una feina, fet que perjudica seriosament l’àmbit socioeducatiu.”

Tots els entrevistats estan d'acord que l'àmbit professional no és gaire bo, ja sigui pels temps que corren de crisi o per factors com ara que pel fet de ser estrangers no es tingui tant en compte la formació que es pugui tenir. Alguns remarquen fins i tot que, pel fet de no ser andorrà, no es poden firmar els propis projectes com a arquitectes i sempre ho ha de fer un andorrà.

Però no tot són aspectes negatius, n'hi ha altres de positius a destacar. La tranquil·litat, la seguretat i l'estabilitat que dóna el Principat és molt característica i no es troba en molts els llocs. I és fonamental a l'hora de formar una família ja que sempre es vol el millor per als fills, poder estar en un entorn en què la preocupació sigui mínima. La gran diversitat d'activitats envoltats de natura que proporciona, ja sigui en àmbits esportius o culturals. Els serveis, en ser un territori petit fa que estiguin molt més a l'abast dels ciutadans i que amb un cop de pedra arribem sense cap problema als nostres destins.

Si una cosa caracteritza totes les entrevistes és, sens dubte, que per molts anys que portin al país, per molt estables i tranquils que estiguin, quan se'ls ha preguntat si hi ha quelcom que enyorin del seu país la resposta ha sigut clara, precisa, ferma: la família. I és que de la mateixa manera que vénen per buscar la pau, també hi ha un gran nombre de persones que vénen aquí per poder subsistir i, si cal, enviar diners a les seves famílies.

En conclusió, ser estranger a Andorra no és fàcil ja que el país posa certs entrebancs per preservar allò nacional, mentre que grans persones podrien estar quedant en l'anonimat pel fet de tenir només un permís de residència. De la mateixa manera, altres factors com la calma en el seu estil de vida i l'ambient rústic i muntanyenc atreuen cada cop més persones a endinsar-se en l'aventura de viure en aquest petit Principat amagat al cor dels Pirineus.