Publicitat
Publicitat

DÍGITS I ANDRÒMINES

Setge a la publicitat en els mòbils

Al món, gairebé 200 milions d’internautes fan servir algun mecanisme per bloquejar la publicitat digital, un 41% més que fa un any

Si el lector troba molestos els anuncis que apareixen a les pàgines web que visita amb l’ordinador i a les aplicacions del mòbil, ha de saber que no està sol: al món, gairebé 200 milions d’internautes fan servir algun mecanisme per bloquejar la publicitat digital, un 41% més que fa un any. A Espanya ja són un 16% dels usuaris i a Grècia més del 35%. El fenomen dels ad-blockers va a més, fins al punt que l’IAB, l’organisme que dicta les normes sobre publicitat a internet, ha reconegut formalment que les aplicacions per bloquejar els anuncis als telèfons mòbils han guanyat la partida a la indústria.

La guerra entre, d’una banda, els anunciants i els mitjans de comunicació que insereixen la seva publicitat i, de l’altra, els lectors que busquen maneres d’evitar-la no és nova, però va revifar amb força el mes passat, quan Apple va començar a admetre aplicacions de bloqueig d’anuncis als seus sistemes operatius iOS i OS X. Els títols d’aquesta categoria de nova creació, com Purify, Crystal i Peace, es van situar de seguida a les posicions més altes dels rànquings de descàrregues, cosa que va fer evident l’interès dels usuaris. El moviment d’Apple s’explica perquè el seu interès és vendre telèfons i l’experiència d’ús millora sense publicitat. En canvi, Google no dóna cap facilitat per instal·lar bloquejadors als mòbils amb Android, perquè el seu negoci és precisament la venda d’anuncis.

Els bloquejadors d’anuncis, siguin aplicacions mòbils específiques, complements per a navegadors web o navegadors dedicats, fan molt més còmode l’accés al contingut d’internet, però també tenen avantatges mesurables: les pàgines sense anuncis es carreguen molt més ràpidament (entre el doble i cinc vegades més) i també consumeixen moltes menys dades, un aspecte que es nota sobretot en el cas dels mòbils, on els contractes acostumen a incloure un límit de trànsit mensual.

Però les pàgines sense publicitat no generen ingressos per aquest concepte, i els editors digitals han entrat en pànic: aquest any deixaran de facturar 22.000 milions de dòlars (gairebé 20.000 milions d’euros) per culpa dels bloquejadors d’anuncis, segons un estudi de PageFair i Adobe. Cal tenir en compte que una web amb un milió de pàgines vistes al dia que mostri quatre anuncis per pàgina a un preu de, posem, cinc euros per cada mil impressions, estarà deixant d’ingressar 5.000 euros diaris si només una quarta part dels seus lectors activen el bloqueig d’anuncis.

D’altra banda, els bloquejadors de publicitat no eliminen només els anuncis, sinó també la gran quantitat de codis ocults de rastreig que permeten als anunciants personalitzar els anuncis a partir del nostre historial de navegació i dels interessos que hem manifestat a les xarxes socials. Això és un torpede a la línia de flotació de la publicitat digital més lucrativa.

Per això Scott Cunningham, vicepresident de l’IAB, admetia fa pocs dies al blog de l’entitat que els anunciants i les seves agències s’han excedit posant a prova la paciència dels usuaris amb anuncis molestos que penalitzen l’experiència de navegació, fan difícil gaudir del contingut i frenen el rendiment dels dispositius. L’IAB proposarà als seus membres unes noves normes que donen prioritat als anuncis lleugers, xifrats i no invasius, amb el compromís addicional de perseguir els consumidors abans de la compra, però mai després.

Respostes de tot tipus

Mentre no es moderen els excessos i segueix pujant l’adopció dels bloquejadors, alguns editors ja han començat a prendre mesures. Els més expeditius porten anys demandant - sense èxit- els creadors d’aplicacions com AdBlock Plus. També n’hi ha que contraataquen impedint l’accés a les seves webs amb navegadors que tinguin activat el bloqueig d’anuncis: si no em deixes ensenyar-te publicitat, jo no et deixo llegir-me. Menys agressius són altres com Wired, que et demanen que tinguis l’amabilitat de desactivar el bloqueig quan els visites, afegint-los a la llista blanca d’adreces en les quals acceptes veure anuncis. I, finalment, n’hi ha que et recorden l’altra manera de finançar la producció d’informació de qualitat: el britànic The Guardian et suggereix amb elegància que t’hi subscriguis quan detecta que hi has entrat amb un bloquejador d’anuncis, mentre que els abonats de pagament a eldiario.es no veuen anuncis quan visiten la web.

En qualsevol cas, si l’adopció massiva dels bloquejadors d’anuncis és un problema per als mitjans de comunicació, perquè la publicitat es pot acabar desplaçant a plataformes on no pot ser bloquejada, com Facebook, també pot ser-ho per als mateixos lectors si els anunciants donen més pes al que anomenen publicitat nadiua -que no és altra cosa que un eufemisme per referir-se als publireportatges de tota la vida- i al contingut patrocinat. Els mitjans seriosos encara diferencien clarament aquest material de la informació, però alguns editors -i personatges populars, en els seus perfils socials- no són tan escrupolosos i amaguen que el que publiquen ha estat pagat per un anunciant espavilat.