Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Fabra a les portades de Madrid: silencis que canten

A la vida, a taula, al cinema o al llit hi ha silencis ben expressius i eloqüents. També a les portades de premsa: temes que es distreuen amb tota la intenció de la primera plana i s'esmunyen, llançat avall, a alguna pàgina interior perduda. Potser fa uns anys l'estratègia colava. Però avui dia les xarxes se'n van a dormir havent digerit i comentat les tapes de l'endemà. I els silencis, que buscaven discreció, acaben cantant. Per exemple, tots quatre diaris catalans posaven en portada la foto de l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, condemnat a quatre anys de presó per defraudar Hisenda. La imatge era potent: Fabra, símbol d'una manera molt determinada de considerar la política, llueix les seves ulleres característiques, de dolent de Matrix . On és la notícia de la condemna a les portades de La Razón , l' Abc i La Gaceta ? Enlloc. I, de fet, a la resta de diaris de Madrid, és a dir, El País i El Mundo , el tema no passava de breu en portada, sense foto. Intueixo que el País Valencià els queda lluny. Las regiones i tot allò. (PS: Preparant l'article he esquivat pels pèls un parany que m'hauria obligat demà a fer-me un auto-pareu-màquines. He estat a punt d'escriure que Fabra s'emmarca en aquella cultura del Yo vine a la política para forrarme , segons la frase atribuïda a Zaplana. Però atribuïda erròniament: tot i que molts mitjans l'han publicada com a seva, qui la va pronunciar va ser Vicente Sanz, un altre alt càrrec del PP. Serveixi com a pareu-màquines vintage i advertiment per a navegants).

Al racó de pensar

PABLO PLANAS

ARTICULISTA DE LIBERTAD DIGITAL

"Mas pretén entrar a la Història per la porta del frenopàtic"