Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Una bonica rondalla fiscal (en període electoral)

Hi havia una vegada un polític que prenia decisions sobre els impostos al marge del cicle electoral. Aquest és el commovedor conte que expliquen els diaris més quiropràctics amb el PP a l’hora d’explicar la rebaixa de l’IRPF anunciada dijous per Rajoy

Hi havia una vegada un polític que prenia decisions sobre els impostos al marge del cicle electoral. Aquest és el commovedor conte que expliquen els diaris més quiropràctics amb el PP a l’hora d’explicar la rebaixa de l’IRPF anunciada dijous per Rajoy. I mira que n’hi ha que volen embrutar aquest món de fantasia amb dosis de cinisme i realitat. “Rebaixa electoral”, titula l’editorial d’ El País. A El Mundo, uns altres descreguts, també abonen la tesi de la picardia electoral. Ho consideren el “tret de sortida de la precampanya” i l’editorial el titulen per l’electoralisme de la decisió. “Rajoy obre la campanya i avança la rebaixa de l’IRPF”, diu La Vanguardia en portada. Etc. Però -vet aquí un gat, vet aquí un gos- La Razón explica que “no es tracta d’una mesura treta de la màniga (...) sinó del compliment d’un programa de govern que va haver d’ajornar-se per circumstàncies de força major”. Ah, la força major! El gran escarràs del polític incomplidor. “Ateses les dificultats que travessen empreses i ciutadans, apujar impostos no és el més raonable”, deia Rajoy el desembre del 2011, dues setmanes abans que el govern anunciés el segon increment fiscal més fort de la història recent. Encara no devia haver comprat el plasma, per cert: va fer comparèixer la vice Soraya Sáenz de Santamaría. “Rajoy compleix el seu compromís”, titula l’editorial de La Razón d’aquest divendres. “Rajoy compleix el seu programa”, proclama la portada. I com van titular aleshores, el 2011? “El govern de la veritat. El dèficit ocult del 8% de l’executiu socialista obliga a [...] una pujada temporal de l’IRPF”. A Rajoy ja li havien avançat la xifra del 8%, esclar, i l’havia compartit amb gent del seu entorn. Però això, em temo, és un altre conte.