Publicitat
Publicitat

"Les gravacions de Rus no caben a l'actual PP" (Alberto Fabra). L'editorial d'Antoni Bassas

Per si han perdut la perspectiva del calendari després dels tres dies de festa, recordin: aquest divendres començarà la campanya electoral de les municipals.

I comença amb un nom propi, el darrer cas de corrupció del Partit Popular al País Valencià, el d’Alfonso Rus, alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, de qui la Cadena SER ha emès una gravació inèdita i de fa anys en què se’l sent comptant bitllets que podrien ser del cobrament de comissions il·legals. Les gravacions les va fer un col·laborador de Rus, d’amagat de Rus. El president de València i del PP valencià Alberto Fabra ha dit: “Les gravacions són vergonyoses i, per descomptat, no caben a l’actual PP”. Frase equívoca, perquè vol dir que comptar bitllets sí que va cabia en l’anterior PP –i això en el supòsit que algú ens pugui explicar on és la ratlla entre el PP anterior i el posterior.

Total, que el PP ha suspès Rus de militància i li estan fent arribar per tots els conductes que dimiteixi d’alcalde de Xàtiva i president de la Diputació.

Rus pot acabar convertint-se, doncs, en el darrer exemple de la corrupció sistèmica que el PP ha portat a les institucions del País València, a cavall de la construcció i el sobrecost. Aquesta seria la notícia, no gaire sorprenent, però notícia. Un altre president d’una diputació del País Valencià enxampat amb les mans als bitllets.

Ara, no descobrirem Rus avui. L’hemeroteca és plena de les animalades que ha dit. No es perdin el retrat que des de València en fa Joan Garí, en què assimila Rus al prototip perfecte del bon salvatge de Rousseau. L’home que tracta de burros els seus votants, que exigeix que votin el PP perquè si no els clavarà una pallissa, el que promet celebrar la victòria electoral amb xampany i dones, el que es va negar que l’Olímpic de Xàtiva, que presideix, guardés un minut de silenci en memòria de Nil Marín, el porter del Girona que  va morir en un accident de trànsit. I el que, per descomptat, té temps per al blaverisme lingüístic.

Doncs bé, Rus fa 20 anys que és alcalde Xàtiva i vuit anys que és president de la Diputació de València. I ha anat encadenant victòries per majoria absoluta, situació que proporciona un quadre sociològic sobre les relacions entre societat i política al país Valencià que desborden fins i tot trilogies literàries tan aconseguides com les de Ferran Torrent.

El cas de Rus és el darrer impacte a la línia de flotació d’un PP que arriba a les municipals amb el descrèdit dels casos de corrupció a uns nivells indissimulables. Però insisteixo: ningú se’n pot estranyar, veient com feia política Rus. Que un partit el deixa arribar a la presidència d’una Diputació  i acumular poder es converteix en col·laborador necessari. O és que potser Alfons Rus era de l’anterior PP.