Publicitat
Publicitat

Julia Morandeira: "M'encanta ser fan"

53 minuts, 18 segons. I un extra de 9 minuts, 2 segons. Amb els crèdits finals parlem del fenomen fan. Li encanta ser fan. Li encanta que li encantin intensament les coses. L'entrega total. La visceralitat sense límits. Generar nous móns a través de referències: ja sigui de les Spice Girls o de les magdalenes. Aterrem: I tu, de què ets fan? De moltes coses. ¿Quines? Moltes. ¿Moltes? Masses. ¿Masses? Totes. ¿Totes? Somriu. Gira la mirada, neta, curiosa, inquieta, i fa un silenci d'1 minut 13 segons. Llavors, em mira i decideix no revelar-me res ni ningú: Tot és tant que un nom seria poc. La Julia és això: parla més de coses en general que en concret. Teoritza més que enumera. Li costa baixar al detall. Segurament, per prudència.

11.43 = BOGERIA. Continuem enrere. Parla ràpid, gustós, fi, exacte. Té l'encant dels bascos i el saber estar que dóna la intel·ligència emocional. Mundologia. Elegància. Vida. I bogeria. ¿Com estàs de boja? Bastant. La rauxa i el seny van de bracet. I jo sóc allà: aprofitant els llocs i límits a què la bogeria et permet arribar. Bogeria, sí. I un punt de misteri també. La Julia és una d'aquelles persones que sense marcar-los et suggereix un límit subtilment. Fins aquí, i prou. Et deixa accedir allà on creu convenient, però es guarda cartes. ¿Per a què serveixen les capes? Per crear-te i recrear-te; per inventar-te i reinventar-te. ¿Per amagar-te? A vegades sí. Ella n'amaga unes quantes. D'altres es fan evidents. La generositat. La simpatia. L'histrionisme. L'excés. I sobretot, la passió intel·lectual .

11.27 = AL MAR, AL MAR. No té rutines. No planifica. Avança a cop de pro acció. Dinàmica i nocturna: no es lleva mai abans de les 9. De dia llegeix i escriu. I a partir de les 8 de la tarda s'hi posa . De cop, s'activa: ella i el seu ordinador, ella i el full en blanc, ella i els seus projectes. És comissària i investigadora. Sempre a punt per a aquells temes menys previsibles: Quin és el gran descobriment que has fet? El mar. ¿El mar? Sí, el mar i la seva excepcionalitat. Va ser treballant en el projecte Hidrarquia que va descobrir el paper clau que el mar ha jugat en la història dels països, però també en la sexualitat, la feina i tants altres àmbits. El mar sempre ha estat el límit, l'última frontera del que es coneixia i d'allò que es podia controlar a nivell de poder. I, sobretot, un lloc on les lleis se suspenien: el mar és un lloc on es produeixen moltes excepcions. Punt i pregunta personal: I tu, has transgredit molt les lleis? Sí, molt. Parla rotundament, sense riure ni dubtar. ¿T'has emportat moltes bufetades? Sí, moltes. Parla rotundament, sense riure ni dubtar. Des de petita. Anava al Liceu Francès i les normes eren molt rígides. Fa una pausa i continua: Un escenari perfecte per liar-la . ¿La liaves més abans que ara? Ni més ni menys. Ha variat la forma: abans era més explícita, ara més subtil. ¿T'ha domat el temps? No. La curiositat innata et porta sempre a transgredir.

11.03 = POLÍTICA. Esprint enrere cap al principi de tot. 1 sofà, 2 minuts, 10 fotos clavades i una d'impresa en paper. Ordre en la conversa. Establim les bases del joc. Què és l'art? Una forma de coneixement i de produir coneixement. ¿Ha d'emocionar? No. No té per què. ¿És feina? 100%. Sigui vocacional o no. ¿En quin sentit ets artista tu? En la meva actitud cap al meu treball: en la voluntat d'experimentar i de treure les coses del seu lloc. ¿Què és el més important que has après? Aprendre a posicionar-me políticament i creativament. ¿I on és això? En un lloc incòmode i molt crític. ¿Amb què? Silenci i resposta clara: Pròxima pregunta. Ahà, no et mulles. Què té de política l'art? La política està en tot el que és quotidià; dit això, la política també afecta l'art. ¿Com et posiciones políticament? D'esquerres experimental. Pausa i punt i seguit: No és evident. Estem en un moment de redefinició política. És més, estem en un moment de revolució política. El temps dirà.