Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Prou especular, que arriba l’hora de la veritat

S’ACABEN SIS mesos, des del 9-N fins que divendres comenci la campanya electoral, en què no ha passat res i per compensar-ho se’ns ha volgut fer creure que passaven moltes coses. Hi ha hagut tota mena d’especulacions, enquestes, sondejos, disputes, partits a l’alça que baixaven, relleus ficticis, campanyes orquestrades, partits promocionats, partits acorralats, i la traca final dels últims dies de si el 27-S no hi hauria eleccions, o bé n’hi hauria dues. Ja sol passar que quan no passa res són temps adobats per fer córrer dubtes, i qui té més poder l’usa i n’abusa per influir tant com pot i fer creure que passa el que li convé, encara que no passi res. Però s’ha acabat. Ara ve l’hora de la veritat. D’aquí vint dies sí que sabrem uns resultats de debò, els d’unes municipals, i els d’algunes autonòmiques on es prendrà el pols a Rajoy, a Rivera, al vot de càstig de la corrupció, on totes les enquestes seran paper mullat, i qui hagi obert el cava abans d’hora se’l pot trobar esbravat. I sense temps per pair-ho gaire vindrà un juny decisiu per fer llistes i preparar la campanya del 27-S, data en què hi haurà unes eleccions. Sí, sí, ni dues ni cap, n’hi haurà unes. Les que sabem. Els que pensen que s’allargaran els debats de les llistes i la incògnita Rajoy s’han de mirar bé el calendari. Hi ha un agost pel mig, un mes en què costa trobar una barra de pa, de manera que tot el que no s’hagi fet al juny i primers de juliol ja costarà de fer. Sembla que falti molt per a la nit del 27-S, però el maig està ocupat per les municipals, l’agost per les vacances i el setembre per la campanya. O sigui que tot es precipitarà, ara sí. I unes urnes de veritat, obertes a tothom, decidiran a quins desitjos s’assembla la realitat.