Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Treballar més, cuidar els acabats i dormir millor

DE LA PLAENT i enriquidora  conversa amb el sociòleg Richard Sennett que hem publicat aquest diumenge me’n retornen algunes idees. Com aquesta: “No és que la tecnologia acabi amb l’artesania, es pot ser artesà en la tecnologia. Es pot fer bé i es pot fer malament, i el mercat no n’és la mesura. Una vegada entens que l’artesania és la pretensió de fer una bona feina, tant si ets recompensat com si no, ho veus diferent. Com s’és un bon artesà com a metge? No és només el teu coneixement, és com l’utilitzes, com tractes amb els pacients, si dubtes sobre les solucions i els medicaments que et proposen les grans farmacèutiques”.

Reivindico sovint l’esperit amateur, el de la gent que fa coses de forma voluntària. Cuiden els detalls perquè s’estimen el que tenen entre mans. La industrialització i les obsessions pel rendiment han fet que confonguem què vol dir ser professional. És un moment ideal per recuperar aquests valors, que, afegeix Sennett, garanteixen que estiguis bé amb tu mateix, perquè fas bé les coses pel gust de fer-les ben fetes. L’esperit artesanal és recomanable en qualsevol activitat, i imprescindible en les professions o activitats transformadores socialment. Penso en els educadors, periodistes, metges, treballadors socials. Conec una bona mestra que denuncia la feina extra que li toca fer a la seva escola per atendre canalla amb dificultats, que inclou garantir-los àpats, vetllar perquè arribin a casa o buscar feina per als seus pares. I mentre ho denuncia ho continua fent, naturalment. Com vols que no ho faci, diu. Les vocacions o passions que pretenen canviar el món exigeixen professionals que cuidin els acabats. Penquen més. Dormen molt millor.