25/06/2015

Literatura contemporània

2 min

L’amiga Maria de la Pau Janer va anar al programa Els matins, l’altre dia, per parlar de l’últim llibre que ha escrit, després de sis anys de silenci. Es diu Quan siguis lliure i revisa el mite de Xahrazad, la protagonista de Les mil i una nits. La Janer li va dir a la Melero que la història la fascinava, però que “estava mal aprofitada”, i que va ser per això que va decidir canviar-la una mica. Tot explicant-l’hi, va dir que el personatge vivia “una relació tòxica”.

Em va encantar i fascinar aquesta manera contemporània de revisar la literatura universal, fent servir el llenguatge més actual. I des que ho vaig sentir que no puc evitar pensar en tots els altres herois de ficció que necessitarien un toc de contemporaneïtat. (No cal dir que espero les seves estimables i sempre enginyoses aportacions, lectors.) Si Xahrazad té una relació tòxica, Gregor Samsa és un transgènere atrapat en un cos que no és el seu. El Lazarillo de Tormes prové d’una família desestructurada. Marcelino, el de Marcelino pan y vino, coneix i practica la saludable dieta mediterrània. La Celestina té una empresa de dating. Madame Bovary és compradora compulsiva. L’Amy de Donetes vol ser una celebrity. La Mare Coratge va pel món amb els seus fills arrossegant un food truck, perquè practica tot el dia l’street food. Sherlock Holmes resol els casos perquè l’ajuda el seu coach, Watson. Pepe Carvalho, el personatge de Manuel Vázquez Montalbán, és un foodie. De fet, i tornant a Xahrazad, podem dir que la segona temporada (la que va de la nit cinc-centes a la mil-i-una) és molt millor que la primera, tot i que el final tingui un gir de guió previsible que no ha agradat als fans. El protagonista de Ionqui, de William Burroughs, no passaria un drogotest. Sherman McCoy, protagonista de La foguera de les vanitats, pertany a la casta.

stats