Publicitat
Publicitat

‘Selfie’ xou

Ala ràdio, a la tele, als diaris, expliquen que el presumpte terrorista francès Yassin Salhi “es va fer una selfie amb la seva víctima decapitada”. En alguns mitjans en diuen “un” selfie. En d’altres “una” selfie, en femení.

A mi em sembla que dir “ selfie” en aquest context dramàtic és del tot inadequat. És no dominar els registres de llenguatge. N’hi ha un, de registre, que ha de ser formal, per donar pas a notícies de tota mena. I n’hi pot haver un altre, més col·loquial, per als programes d’entreteniment o per als col·laboradors. El que passa és que els que diuen “ selfie” per parlar de la foto d’un terrorista no se n’adonen, del que estan dient, de la mateixa manera que no se n’adonen quan, en un registre del tot formal, diuen “ pinganillo”, sense entendre que pinganillo és una broma col·loquial. El que passa és que l’han repetida tant que ara ja no saben dir, posem per cas, “orellera”. Estan narrant un enterrament i demanen que els dispensis, que els ha caigut “el pinganillo”.

Selfie (o selfy) és un neologisme que vol dir autofoto o, si ho preferiu, autoretrat amb telèfon mòbil. La Universitat d’Oxford va escollir-la Paraula de l’Any del 2013 en el seu diccionari. A Europa es va fer popular quan l’actriu Ellen DeGeneres, que presentava els Oscars, va proposar fer-ne una, de selfie, que batés el rècord de retuits. Als mitjans ens vam entusiasmar (amb l’entusiasme gasós, superlatiu i rialler amb què adoptem qualsevol paraula anglosaxona una mica frívola). ¿Recordeu quan (ara sembla de l’època dels tsars) parlàvem de Beckham com d’un “metrosexual”? Quina il·lusió ens feia dir-ho. I ara ja estem amb els “ fofisans”.

Què passaria si un home del temps anunciés que “carda fred”? Què passaria si a la secció mèdica la doctora digués que aquest estiu hem de procurar “no posar-nos vaques”? Què passaria si per parlar de pintura parléssim “de la magnífica selfie que es va fer Van Gogh”?

PUBLICITAT
PUBLICITAT