Publicitat
Publicitat

Mòbils? Sí, sisplau!

"Aescala global però a velocitats diferents, el tsunami que han desencadenat les noves tecnologies i, sobretot, la concepció d'utilitzar-les en xarxa per crear un espai comú d'intercanvi de coneixement i experiències, ja és imparable. Aquestes eines són les que estan modificant els nostres hàbits i costums. Tant se val si parlem de l'educació a l'escola o a la universitat, de les gestions que fem als bancs on tenim la hipoteca, de les compres diàries als supermercats, de treure entrades per a la pròxima obra de teatre o partit de futbol, o de programar les vacances de l'estiu que ve. Tot ha entrat en una nova dimensió, també la manera de treballar, de desplaçar-nos, de relacionar-nos, de comunicar-nos, de fer amics, d'enamorar-nos... i de fer política. Ens trobem, per tant, en un moment de transició, al final d'una etapa que s'acaba i a l'inici d'una nova era que neix. I en aquest trànsit entre dues realitats, entre dues concepcions, filosofies de vida o maneres de fer, és quan perceps de manera més clara i diàfana d'on venim i cap on anem, i t'adones que, efectivament, hi ha velocitats diferents i també que no hi ha marxa enrere possible... i que el camí serà llarg".

Aquest paràgraf, escrit fa tres anys, forma part del llibre Política 2.0 , en què defensava la necessitat d'incorporar internet i les noves tecnologies a la nostra pràctica política habitual. Entenc perfectament l'Albert Om quan es queixa de la manca d'atenció d'alguns diputats, que estan més pendents del mòbil que de l'orador que és al faristol.

Exactament igual que el diputat que fa uns anys llegia el diari a l'hemicicle o un informe que no tenia res a veure amb el contingut del que es debatia en aquell moment. Ho entenc però no comparteixo en absolut la filosofia.

El problema és l'actitud del diputat, no pas de l'ús que es pot fer del mòbil. La política s'ha de fer diferent, s'ha d'entendre diferent i s'ha de viure diferent. El segle XXI ens porta noves possibilitats i ens reclama noves maneres de relacionar ciutadania i política. I això, que és una autèntica revolució, passa per entendre que hi ha noves eines i que les hem de saber aprofitar.

Avui amb els mòbils ho pots fer gairebé tot. I és bo que sigui així. Esclar que també se'n pot fer un mal ús, i no només a l'hemicicle de la Ciutadella. Però no confonguem els mals usos amb les immenses possibilitats de la interacció, l'obertura i la transparència. Em repugna veure un diputat jugant a l'Apalabrados a l'hemicicle, però em rebenta renunciar a avançar i a descobrir nous escenaris de participació i de fer millor el que és elemental per fer avançar la societat: la política.

Com diu José Antonio Donaire, que va ser un excel·lent diputat 2.0: "Intercanviar idees, argumentar les posicions, emprar la intel·ligència col·laborativa, atreure el talent, compartir dades, estimular el sentit crític... La política 2.0 és la darrera oportunitat d'una política veritablement deliberativa". I té tota la raó del món.