Publicitat
Publicitat

RACONS: BELL-LLOC D'URGELL

En Jep i en Fidel

No hi ha res més gratificant que ficar-se pels carrerons que trenen els pobles, llocs inèdits que mai no sortiran enlloc

Em passejo per un dels carrers més cèntrics de Bell-lloc d’Urgell. No hi ha res més gratificant que ficar-se pels carrerons que trenen els pobles, llocs inèdits que mai no sortiran enlloc. Un d’aquests carrers, dels més petits d’aquesta localitat, porta el nom de Ramon Fuster i Rabés. Passa sovint que, de sobte, topo amb gent que ha donat nom a un carreró, i decideixo investigar qui és. Per començar, més avall hi ha una placa que indica la casa on va néixer i una de les frases que va publicar en un dels seus llibres, L’educació, problema social (1965): “El dia en què l’educació per a tothom, igual per a tothom i en tots els graus, sigui no sols un dret, sinó un fet, una realitat, la humanitat caminarà amb passa segura cap a un món d’ordre i cap a una pau en la llibertat i en l’amor”. Acte seguit, trobo al mòbil un blog titulat Som i serem el que vulguem ser..., d’un bell-lloquí que signa amb el nom de Folguereta, que s’ha trobat exactament igual que jo i es pregunta qui era Ramon Fuster, un personatge que, a mesura que s’hi aprofundeix, va pujant en intensitat i interès.

Ramon Fuster i Rabés va néixer en aquesta casa de Bell-lloc d’Urgell on he vist la placa el 1916, i va morir a Barcelona el 1976. S’havia traslladat a la capital per estudiar magisteri el 1936 -quin any!-, interessat de seguida en l’àmbit de l’educació i la pedagogia, la docència, filosofia i lletres... I aquí és quan Ramon Fuster pren rellevància i es comença a fer veritablement interessant, perquè es va acabar convertint en professor de l’Escola Virtèlia, una dada a destacar: en aquest centre, precisament, dins de les limitacions imposades pel franquisme, es va poder -mínimament- continuar l’obra de la suprimida Escola Blanquerna, un centre d’ensenyament llegendari que alguns avis encara recorden, creada pel també mític Alexandre Galí durant la dictadura de Primo de Rivera.

De gent com Ramon Fuster, un autèntic superclasse del món de l’ensenyament en català, impressiona que visquessin tota la seva trajectòria sota el franquisme. No va conèixer res més que l’opressió. Fuster va arribar a ser degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona, i també un dels impulsors del diari Avui, del qual va ser escollit president del consell d’administració el 1973. Anteriorment s’havia passejat per tot Catalunya per fer propaganda sobre la necessitat de comptar amb un diari, com a mínim, en llengua catalana. La biografia de Fuster és molt més rica i densa: va fundar CC ( Catalunya Cristiana), es va implicar de ple en l’Assemblea de Catalunya, va col·laborar en la campanya contra Galinsoga i fins i tot corregia els fulls en català de la campanya... Per resumir-ho (malament i de manera no del tot justa), Ramon Fuster és exponent de tota aquella generació prodigiosa, però sacrificada, tan desconeguda, que va tirar del carro.

Però m’he quedat parat en descobrir que, el 1961, Ramon Fuster va ser un dels fundadors de la revista infantil Cavall Fort, de la qual encara sóc subscriptor. Per als de la meva generació (1970), que vam créixer esperant, sobretot, la primera i la darrera pàgina del Cavall Fort, la tira còmica d’ Ot el Bruixot (Picanyol) i Les aventures d’en Jep i en Fidel (Josep M. Madorell), la significació de Fuster pren, tot d’una, una rellevància inesperada, i també emocionant, per dues raons. La primera, perquè a partir d’avui corregiré un mal hàbit: fa anys que no trec el Cavall Fort del sobre plastificat amb què arriba a casa. S’ha d’entendre, perquè ja no tinc cinc anys; però no tinc perdó, ho sé, i recuperaré la revista. I la segona, relacionada amb la primera, perquè de sobte, just en el carrer on va néixer Ramon Fuster, és necessari retre honor a un d’aquells activistes, defensor aferrissat de la llengua, que es van entestar en la idea que, certament, era necessari com a mínim l’existència d’un diari en català.

PUBLICITAT
PUBLICITAT