Publicitat
Publicitat

Un Planeta per a Giménez Bartlett

El finalista de la 64a edició del premi literari és el cineasta madrileny Daniel Sánchez Arévalo

El premi Planeta ha tornat a Barcelona. Cinc anys després que el guanyés Eduardo Mendoza amb Riña de gatos. Madrid 1936, el jurat de la la 64a edició ha premiat Alicia Giménez Bartlett, una autora amb una llarga trajectòria a Destino, un dels segells més emblemàtics del grup. L’autora va recollir el premi amb una brusa on s’hi llegia “ Merde ” en lletres platejades, i va crear una gran expectació abans i tot de parlar. “Estic encantada de ser aquí, aquí dalt -va començar-. Però quan et donen tants premis en un any vol dir que et queden quatre dies”. Nascuda a Almansa el 1951, Giménez Bartlett viu des de fa quatre dècades a la capital catalana, on ha ambientat la sèrie de novel·les -encara oberta- sobre la inspectora de policia Petra Delicado. La seva aportació al gènere negre ha sigut recompensada recentment amb el premi Pepe Carvalho 2015 i el premi José Luis Sampedro, concedits pels festivals BCNegra i Getafe Negro, respectivament.

En aquesta ocasió la novel·lista s’allunya del seu personatge estrella però continua instal·lada en el poc optimista context actual. Hombres desnudos explica la relació entre el Javier i la Irene: ell és un professor de literatura a l’atur i ella és una empresària a qui el marit ha deixat. Tots dos hauran de canviar dràsticament a partir d’una trobada que té a veure amb el fosc entorn de la prostitució masculina. “Si no estigués tan mal vist, diria que és una novel·la de tipus social”, va ironitzar Giménez Bartlett.

Un guionista hiperactiu

No és cap sorpresa que Giménez Bartlett, amb una vintena llarga de llibres publicats, hagi aconseguit el premi Planeta, que, dotat amb 601.000 euros, és el segon més generós del món, només després del premi Nobel. Més sorprenent és que rere la novel·la finalista, La isla de Alice, s’hi amagui el guionista i director de cinema Daniel Sánchez Arévalo. El madrileny, de 45 anys, està força acostumat a recollir guardons, però fins ara només eren cinematogràfics. Pel seu primer llargmetratge, AzulOscuroCasiNegro (2006), va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals un Goya al millor director novell. La seva filmografia inclou també Gordos (2009), Primos (2011) i La gran familia española (2013), una comèdia sobre un casament ambientada durant la final del mundial de futbol de Sud-àfrica.

A més de dirigir quatre pel·lícules, Sánchez Arévalo també ha fet set curtmetratges, ha escrit una vintena de guions i ha publicat dues novel·les, la juvenil La maleta de Ignacio Karaoke (Ediciones SM, 1998) i Treinta y uno de junio de 1993 (un día que no existe de un año en el que no pasó nada) (Alfaguara, 2007). Va començar col·laborant amb la sèrie de televisió Farmacia de guardia quan tenia 23 anys. Dues dècades després, a La isla de Alice -que s’emporta 150.250 euros- planteja una història que comença amb un accident de trànsit i que, en principi, havia de ser “el gran salt al cinema americà” del director, segons deia ahir. El marit de la protagonista mor en una carretera on no hauria d’haver estat. L’Alice, obsessionada a descobrir quins secrets amagava l’home, investiga els seus últims passos fins que arriba a una misteriosa illa que amaga terribles secrets, una premissa que tant pot fer pensar en H.G. Wells ( L’illa del doctor Moreau ) com en un dels recents èxits televisius, la sèrie Lost. “La literatura és una cosa molt seriosa, li tinc un gran respecte. Per això he trigat tant a escriure aquest llibre”, va admetre Sánchez Arévalo.

Una autora atreta per la foscor

“Reivindico el protagonisme de les dones, que portin la veu cantant en les narracions. Sóc feminista, evidentment: l’alternativa és ser... imbècil”, deia Giménez Bartlett quan presentava, al gener, el llibre de relats Crímenes que no olvidaré. El seu Planeta està coprotagonitzat per un home i una dona, però a les nou novel·les de Petra Delicado és ella qui porta la veu cantant. El personatge té gairebé vint anys de recorregut: va resoldre el primer cas el 1996, a Ritos de muerte (Grijalbo). Quatre novel·les després, amb Serpientes en el paraíso (2002), va fer el salt a Planeta i des de llavors ja no se n’ha mogut. Ni quan ha escrit novel·la negra ni en històries com Donde nadie te encuentre (2011), amb la qual va aconseguir el premi Nadal explicant la història de La Pastora, un personatge quasi llegendari de la resistència dels maquis contra el franquisme de qui es deia que era hermafrodita.

Giménez Bartlett és la catorzena dona que guanya el Planeta, i ha sigut precedida per autores com Ana María Matute, Mercedes Salisachs, Maria de la Pau Janer i Clara Sánchez. Entre els autors barcelonins que l’han guanyat hi ha Xavier Benguerel ( Icaria, Icaria... ), Juan Marsé (La muchacha de las bragas de oro ), Manuel Vázquez Montalbán ( Los mares del Sur ) i Terenci Moix ( No digas que fue un sueño ).