Publicitat
Publicitat

El feminisme d’‘El amor brujo’

La Fura dels Baus portarà l’obra de Manuel de Falla al Festival de Peralada el 17 de juliol

Carlus Padrissa, director del nou muntatge d’ El amor brujo, que es podrà veure al Festival Castell de Peralada el 17 de juliol, ha volgut posar l’accent en el feminisme de l’obra de Manuel de Falla, que aquest 2015 celebra el centenari de la seva composició. “Durant molt de temps s’ha cregut que el llibretista de l’òpera va ser Gregorio Martínez de la Sierra: nosaltres no posem en dubte que Martínez hi va participar, però creiem que l’òpera la va escriure María de la O Lejárrega, la dona de Manuel de Falla -recorda Padrisssa-. Quan María de la O va treballar en El amor brujo, gran part de la impunitat masculina estava en la ignorància femenina”.

L’òpera explica el periple de Candelas, que és turmentada pel fantasma d’un antic amant. “No pot dormir perquè l’assetja el record d’un maltractament, d’una opressió. Prova de deslliurar-se’n mitjançant les cartes, i després fa servir l’encens, fins que decideix anar a visitar una bruixa perquè li doni un cop de mà”, descriu Padrissa. Com que no la troba a la cova on la fetillera viu, fa un pas endavant i es decideix a crear ella mateixa l’encanteri. “ El amor brujo és una obra sobre l’assumpció de la consciència”, resumeix el director de l’obra. Hi ha dues vies per arribar-hi: el foc i la paraula, que representen la irracionalitat i la racionalitat.

A la versió de La Fura dels Baus d’ El amor brujo Candelas és interpretada per Marina Heredia, que reconeix que el primer dia de trobar-se amb l’equip ja va tastar la dinàmica furera : “Em van mullar de dalt a baix i gairebé em calen foc”. Vuit ballarins acompanyen Candelas en la seva excursió cap a la llibertat. Les deflagracions són combinades amb acrobàcies de tota mena. En una de les escenes més impactants, La dansa del foc follet, l’espectador assisteix a un vistosíssim número en el qual un ballarí desplega el seu art acompanyat d’una torxa i propulsat amunt i avall per una complexa grua. “La Fura vol que l’home pugui volar -reconeix Padrissa-. És per això que a les nostres obres sempre hi ha grues: esborren els límits dels ballarins”. Així i tot, no es tracta d’una estratègia ortopèdica: “Fem servir una grua perquè permet expressar el que diu el text”, diu Padrissa. Els focs follets i els llocs foscos són dues constants més dels muntatges de La Fura dels Baus, una companyia fundada el 1979 que ha portat a escena espectacles com XXX (2002) i Degustación de Titus Andronicus (2010) i òperes com La condemna de Faust (1999) i Orfeo ed Euridice (2011). “Hem triat El amor brujo perquè és l’obra més universal i corprenedora de Manuel de Falla. Fusiona el folklore andalús i la gitaneria amb la música culta”, afirma Padrissa.

Marina Heredia i els ballarins seran acompanyats per l’Orquesta Joven de Andalucía i la guitarra de Riki Rivera, dirigits per Josep Vicent. Abans d’arribar a Peralada, el muntatge s’estrenarà, el 10 de juliol, al Festival de Granada. Després de passar per Catalunya, El amor brujo es podrà veure a São Paulo, Bolonya, Madrid i Sevilla. La companyia tanca també diverses dates a Rotterdam.

Projeccions de luxe

Hi ha, encara, un últim element indispensable en les obres de La Fura dels Baus que al muntatge de l’òpera de Manuel de Falla també farà acte de presència: les projeccions. El tenebrisme dels moviments dels ballarins quedarà realçat per les imatges d’un dels cineastes més singulars del cinema espanyol, José Val del Omar. “Va néixer a Granada a principis del segle XX, i de jove es va comprar una càmera de cinema i va filmar les conegudes Missions Pedagògiques, on escriptors i intel·lectuals explicaven quadres famosos als vilatans de petits pobles a partir de còpies. Després de gravar-ho, Val del Omar editava el material i el portava als pobles l’any següent”, explica Padrissa. Aquestes i altres imatges inquietants i oníriques emmarcaran la pirotècnia escènica de La Fura. Com que l’obra de Manuel de Falla dura només 37 minuts, Padrissa ha decidit afegir 20 minuts més de música -provinent d’altres composicions de Falla, però també fent algun homenatge al flamenc- que ajudin a explicar la història d’amor de Candelas, que acaba malament i desemboca en la seva necessitat de girar full i passar de ser “una dona que porta faldilles a una que porta pantalons”.

Les