Publicitat
Publicitat

Barcinona: ruta per la ciutat visigoda

El Museu d’Història de Barcelona obre un nou recorregut pels fonaments de la ciutat del segle IV al VII, que permet veure el baptisteri i l’Aula Episcopal

El visitant transita pel mateix passadís des del qual al segle V el bisbe de Barcelona arribava a l’Aula Episcopal, la sala on despatxava els afers públics. Des d’aquí, podia accedir al baptisteri i fins i tot a la basílica, situada on hi ha l’actual catedral de la ciutat. Barcelona ha tret a la llum un fragment més de la seva ciutat antiga, que descansa sota terra, a la zona monumental de la plaça del Rei. El Museu d’Història de Barcelona (Muhba) ha obert un nou recorregut arqueològic que completa l’evolució que es pot fer a través dels segles: ara ja es pot passejar des del segle I fins al XIII amb tan sols una visita al museu i gairebé sense veure la llum del sol.

L’interregne que quedava per explicar era el pas de la Bàrcino romana a la ciutat de l’Edat Mitjana, una època en què conflueixen tres fets: la crisi de l’Imperi Romà, la legalització i adopció del cristianisme com a religió oficial i la invasió d’Occident pels pobles germànics. A Bàrcino es faran forts els visigots i canviaran la fesomia de la ciutat. Aquest és el món que explica l’exposició Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat, que es desplega al llarg del recorregut subterrani a través de 120 peces de l’època (monedes, objectes funeraris, mosaics, peces d’indumentària), mapes i continguts audiovisuals.

Els 310 m de jaciment que ahir es van presentar -d’un total de 4.000 m- ja s’havien obert al públic del 1998 al 2004 però, quan es va detectar l’efecte nociu que tenia el pas dels visitants directament sobre la pedra, es va tancar. Han trigat més de deu anys a poder-ho reobrir, després de la rehabilitació -ara es camina sobre una estructura de vidre- i amb un nou projecte arquitectònic i museogràfic que permet posar a l’abast del ciutadà la recerca històrica d’aquesta època.

El culte arrià desplaça el cristià

“El cristianisme suposa un canvi radical, una manera diferent de pensar, viure i morir”, afirma la conservadora en cap del conjunt monumental de la plaça del Rei i comissària de l’exposició, Julia Beltrán de Heredia. A Bàrcino hi va penetrar al segle IV i les elits el van anar assimilant: hi ha motius cristians en objectes trobats, fins i tot en motius de sarcòfags i monedes d’or.

Però al segle V els visigots van fer de Barcelona sedes regia. Van preferir-la a la fins llavors dominant Tàrraco per la seva posició estratègica i la seguretat de les muralles, i la van convertir en la capital, Barcinona, un estatus que mantindria malgrat que després els soldats es van traslladar a Toledo.

Els visigots seguien el culte arrià. El destacament militar que es va establir al nord de Barcelona -eren soldats amb les seves famílies i la cort- va instaurar el seu propi bisbe i va apropiar-se dels espais de culte catòlic, que van desplaçar cap a l’església dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Recerques recents han permès descobrir que hi havia una piscina baptismal, una tomba que s’atribueix a un bisbe i se suposa que també hi havia la residència del capellà. Així que hi havia dos cultes, amb dos bisbes i dos nuclis episcopals, que convivien i es toleraven, igual com la població hispanoromana feia vida amb l’elit visigoda.

“El bisbe llavors era més que un pastor: era el protector de la ciutat; tenia sota el seu control pesos i mesures, per combatre el frau fiscal; tenia potestat de promoure construccions i podia jutjar i escollir funcionaris. La ciutat pivotava al seu voltant”, explica Beltrán. El centre de la seva feina era la gran Aula Episcopal, una sala columnada de tres naus on despatxava audiències, judicis, concilis, reunions. Emmarcat per cancells de marbre hi havia la càtedra, el seu seient, que avui es pot imaginar a sobre d’unes pedres que formen un graó elevat. En diferents punts del recorregut per l’Aula s’hi mostren peces monumentals, com laudes funeràries, un mural que va formar part de la decoració del baptisteri i la reconstrucció de la pintura del sostre d’aquesta estança, la joia del recorregut, una piscina que al s. VI tenia planta octogonal i escales en forma de creu.

La desfiguració de la trama

El canvi de poder va tenir efectes en la trama urbana. A partir del segle V també va començar a desfer-se l’estructura de Bàrcino. “Desapareixen les domus, que passen a ser multipropietats, els vestigis d’edificis públics romans són desmuntats i reaprofitats”, explica la conservadora, que fa 18 anys que és al museu i estudia aquest període. El nucli episcopal visigòtic va acabar ocupant un quart de l’extensió de l’urbs, amb uns edificis civils que, després de visigots, serien carolingis i feudals, en un fil de continuïtat dels llocs de poder molt propi de la ciutat i que avui és ben visible a Ciutat Vella.

Les