Publicitat
Publicitat

A la recerca de la identitat perduda

Mariano Pensotti s’enfronta al passat, i Roberto G. Alonso, als estereotips socials

Segur que a tothom li ha passat: mirar-se al mirall i no reconèixer-se. Potser perquè l’edat i els seus accidents han deixat empremta i no et veus com t’imagines. Potser perquè en realitat mai t’has sentit com et mostra el reflex del mirall. El festival Grec s’endinsa en la recerca de la identitat a través de dos espectacles radicalment diferents. L’argentí Mariano Pensotti aborda a Cuando vuelva a casa voy a ser otro la idea del doble, de com deixem de ser qui som i, amb els anys, ens convertim en un altre. Mentrestant, la companyia de dansa de Roberto G. Alonso explora la transsexualitat a La fragilitat dels verbs transitius.

Ficcions sobre realitats

Mariano Pensotti parteix d’una anècdota real i personal. El seu pare, un militant polític a l’Argentina dels anys 70, va enterrar al jardí de casa els seus pares una bossa amb objectes compromesos esperant que la dictadura durés poc. Vuit anys després, torna a buscar-los i no aconsegueix recordar exactament on estaven enterrats. “Allò es va convertir en un relat mític, a la família -recorda el director-, i jo estava fascinat per com la memòria fins i tot anava canviant els objectes”. Fa dos anys, el nou amo de la casa va voler construir una piscina i va trobar la famosa bossa. A dins hi havia una agenda, una arma, revistes... i un element desconegut. La recerca de l’origen d’aquest objecte és el disparador de Cuando vuelva a casa voy a ser otro (al Teatre Lliure, del 25 al 27 de juliol). L’obra és una ficció que ocorre en l’actualitat, en la qual es creuen diferents personatges, com en “un pentagrama d’escenes en moviment”, que van a la recerca de la seva identitat. Pensotti reflexiona sobre “com ens transformem en el doble de nosaltres mateixos, com els mites familiars formen part de la nostra identitat i els objectes del passat constitueixen part de la nostra història”.

Roberto G. Alonso també es basa en personatges reals a La fragilitat dels verbs transitius (al Mercat de les Flors, del 26 al 28 de juliol). La companyia s’ha submergit en l’univers de la transsexualitat, “un món que sovint associem a marginalitat, si bé això ha començat a canviar”, afirma, per fer sortir a la llum la situació d’aquestes persones “valentes” que “volen ser, viure” i, sovint, “passar desapercebudes”. L’obra vol mostrar tot el “ventall de possibilitats” que hi pot haver en la identitat sexual “més enllà de les pautes de masculinitat i feminitat que marca la societat”, diu el director, i ho fa a través de quatre personatges: un nen de 12 anys en procés de canvi de sexe, un jove de 22, una transsexual que fa 15 anys que és dona i una altra de 65 anys. La dramatúrgia, creada per Marc Rosich, Helena Tornero i Carlos Be, no converteix els casos reals que han conegut en teatre document sinó en teatre sentiment, en el qual els actors-ballarins “expressen emocions que tots podem haver viscut”, afirma Roberto G. Alonso.

PUBLICITAT
PUBLICITAT