Publicitat
Publicitat

HISTÒRIESDELATELE

Censura al ‘The tonight show’

Jack Paar era el presentador estrella del The tonight show des del 1957 i en va ser la figura principal durant més de cinc anys. Va ser l’home que va assumir les regnes del format quan l’estaven a punt de cancel·lar i el va acabar catapultant a l’èxit més contundent. Però va anar d’un pèl que tot plegat no s’esguerrés a mig camí.

La nit del 10 de febrer de 1960, Jack Paar va fer un monòleg molt innocent de quatre minuts que avui dia només li riurien els alumnes de primària. Explicava la història d’una dona anglesa que havia viatjat a Suïssa per buscar-hi una habitació per a l’estiu. Va anar a la casa del mestre, que en tenia unes quantes de disponibles, i va reservar la que més li agradava. Quan la dona va tornar al seu país es va adonar que el mestre no li havia ensenyat el lavabo, el que seria el toilet, però que ella en deia, com a bona anglesa refinada, el WC. El mestre, que no tenia gaire bon nivell d’anglès, no va entendre a què es referia amb aquelles inicials i va demanar ajuda al rector del poble. Tots dos van concloure que WC deuria ser la Wayside Chapel i de seguida li van contestar per carta: “Distingida senyora, tinc el plaer d’informar-la que WC és a nou quilòmetres de casa, al mig d’un bosc de pins i preciosos jardins. Hi caben dues-centes vint-i-nou persones i només obre els dijous i els diumenges. Com que s’esperen molts visitants aquest estiu li aconsello que hi vagi d’hora per trobar lloc. Li recomano que hi vagi els dijous, perquè hi ha acompanyament musical...” La conyeta no podia ser més innocent, però la NBC va considerar que la paraula WC era grollera. Sense advertir-l’hi al presentador, la cadena va tallar l’emissió en directe i va censurar aquells quatre minuts.

L’endemà, Jack Paar va tornar al programa ple de ràbia: “Porto trenta hores sense dormir, lluitant amb la meva consciència. He pres una decisió. Deixo el The tonight show. Hi deu haver maneres millors de guanyar-se la vida que aquesta, una manera d’entretenir la gent sense que constantment es pensi que provoques controvèrsia. Estimo la NBC i sempre m’han tractat de meravella. Però m’han decebut”. I va marxar.

Només va aguantar tres setmanes sense fer pantalla. Quan va reaparèixer va confessar: “Com estava dient abans que m’interrompessin [grans aplaudiments del públic], quan vaig marxar vaig dir que hi deuria haver una manera millor de guanyar-se la vida. Doncs bé, l’he buscada i no existeix. S’ha de ser humil i admetre que no hi ha lloc millor que el Radio City. Plegar va ser una criaturada. [...] Faré tot el que pugui per divertir-vos i entretenir-vos i que tothom parli lliurement com he fet jo sempre. [...] Espero que els hi agradi”. Avui dia, aquest melodrama per un acudit tan absurd ens hauria semblat un muntatge per guanyar audiència.