Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Els perills de la Violetta

Hi ha una sèrie argentina de la qual es parla molt als patis d'escola. Es diu Violetta i l'emeten pel Disney Channel, un canal de televisió que un cop han emès La hora de Mickey Mouse no hauria de ser apte per a cap persona que vulgui mantenir la capacitat de raonar i fer servir l'intel·lecte. Violetta la fan en prime time i es tracta de les aventures d'una adolescent amb molt de talent musical que, després d'una infància dura, torna a l'Argentina (el seu país natal) i descobreix l'amor i les classes de piano. Com que la Violetta no té mare, el seu pare li posa una mena d'institutriu-professora que es diu Angie, i sembla que l'home també voldrà que la cangur li proporcioni a ell algunes atencions extres.

Com sol passar amb aquestes sèries d'adolescents, les acaben veient nens i nenes que encara estan a anys llum d'aquestes històries de somnis d'estrella i noviets que fan patir. Però així ja es van entrenant per a aquest món de bledes insuportable i van imitant els papers d'estrassa que fan els personatges.

És indecent com a Violetta (i com a totes les sèries de Diseny Channel) els rols masculins i femenins estan perfectament diferenciats i s'ajusten als cànons dels anys cinquanta. Les noies són bledes, materialistes, cuidadores, atentes amb els mascles i plenes de somnis de grandesa i il·lusions pròpies del seu gènere. Dins el sector masculí hi ha el grup de perdedors i el de guanyadors. Els primers són lletjos i els segons més agraciats. Són sapastres però ho compensen amb un instint protector de les fembres del seu entorn. Són els que proporcionen les comoditats. Per descomptat tot s'esdevé en un context clarament elitista, d'adolescents capriciosos. I el més inquietant del cas és la confusa línia que separa el món dels adolescents del dels adults. No acabes de tenir clar qui són els responsables i qui són els menors. Tots van vestits iguals i mares i filles tenen conductes similars. Un món infantilitzat i molt immadur, sense referents ni rutines clares. Estem en un país on es clama al cel per un Info K i la gent abandona els fills davant la pantalla veient ficcions masclistes i poc edificants. Violetta és deixalla que doma la conducta dels adolescents. Els dóna patrons per imitar absolutament caducs, sense responsabilitats i on els seus iguals són simples màquines de demanar. Però això no deu rentar el cervell perquè no és política. Només és exemple de conducta humana inútil i sense criteri. I a alguns ja els va bé per adotzenar les masses del futur.