Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

El potos d'en Junqueras

Dissabte a El Gran Debate de Jordi González tornaven a utilitzar Catalunya com a temàtica estrella per generar conflicte televisiu. La qüestió de fons que abordaven era el referèndum del 2014. A través d'un dúplex entrevistaven Oriol Junqueras, que va aparèixer per pantalla amb un fons realment inquietant. Enganxat a una paret negra que semblava una pissarra d'escola i, al costat, quatre fulles d'un trist potos. Més que parlar amb el president d'ERC o l'home que ha investit Mas president, semblava que connectaven amb un segrestat de Teletxetxènia. Tristejava molt. Quan s'obria el pla general del plató la sensació era encara més còmica. Oriol Junqueras apareixia en una mida extragegant projectat a una pantalla reticulada. Semblava King Kong en una gàbia mentre sota seu s'hi asseien els tertulians vigilant la bèstia.

Jordi González, que sempre desprèn amabilitat amb els seus entrevistats encara que estiguin imputats o emparentats amb un dictador, amb Junqueras estava absolutament seriós i eixut. En algun instant fins i tot premia fort les mandíbules. Volia fer notar la distància. Va definir el cap de l'oposició com " el hombre sin biografía ". Curiós retrat sobretot per com contrasta amb l'èpica vital amb què sempre obsequien Albert Rivera. Junqueras va ser molt pedagògic en les respostes i mai va caure ni en la prepotència ni a semblar molest. Però tampoc va ser la seva millor nit. Li va fer certa mandra, això sí, haver d'intercanviar quatre frases amb Paco Marhuenda. L'entrevista de Jordi González es limitava a anar a cop de titular d' El Mundo i de La Razón . De fet, el més perillós de les portades d'aquests diaris és com marquen l'agenda de tots els programes espanyols i com serveixen per construir guions sencers. Tot plegat, mutilat per eternes pauses de publicitat. El típic espectacle fet per enfrontar societats i en què interessen més les formes que el fons.