Publicitat
Publicitat

BARÇA

Adaptats i amb més protagonisme

Els fitxatges s’instal·len en l’onze de referència i ja són determinants

Ha sigut la setmana dels fitxatges al Barça. Si contra el Manchester City van sortir reforçats Marc-André ter Stegen -per haver aturat un penal decisiu- i Ivan Rakitic -per haver marcat l’únic gol de la tornada-, després del clàssic són Claudio Bravo, Jérémy Mathieu i Luis Suárez els que es reparteixen els elogis. “No em fa especial satisfacció que marquin -va dir Luis Enrique en referència als gols del francès i l’uruguaià contra el Reial Madrid-. Fitxar-los va ser petició meva, i també de Zubizarreta i tota l’àrea esportiva. Estic encantat amb ells i amb tota la plantilla”.

El porter xilè va brillar, sobretot, amb dues aturades clau: un cop de dits desesperat sobre la línia de gol per evitar que un remat de cap de Cristiano Ronaldo es colés dins la porteria i una estirada elàstica per repel·lir un xut col·locadíssim que hauria ficat el Madrid en el partit. Per davant seu, el central francès va ser un mur poderós, rectificant des de terra, bloquejant xuts amb el cos i fent un golàs de cap amb un salt imperial. A dalt, la fam salvatge i ara encertada de Luis Suárez, tot insistència i tot baralla, treia de polleguera la defensa blanca i empenyia el Barça. Als fitxatges no els va tremolar el pols en un Camp Nou inquiet i sorollós. Els nous ja marquen diferències.

Peces clau

La confiança que transmet el tècnic asturià en els nouvinguts no és circumstancial. És una tendència general de tota la temporada i demostra la necessitat urgent que tenia l’equip de reforçar-se en determinades demarcacions. Rakitic, de fet, és el migcampista que acumula més minuts de la plantilla, amb 2.474, gairebé els mateixos que Sergio Busquets (2.469) i considerablement més que els seus companys de posició (Iniesta n’ha jugat 2.113 i Xavi 1.562). Tot i haver-se perdut el primer tram de la temporada per la sanció de la FIFA, Luis Suárez és un dels deu jugadors més utilitzats de l’equip (2.377) i ara costa imaginar l’atac blaugrana sense ell com a referència en punta. Amb més assistències (15) que gols (14), ha enamorat el Camp Nou amb la seva solidaritat i lluita, i ha esmicolat qualsevol residu de debat sobre si era convenient desplaçar Messi a la banda per ubicar en l’engranatge un davanter pur.

La mateixa incertesa provocava el fitxatge de Mathieu, a priori car i dubtós, pel perfil poc especialista de l’ex del València. Amb velocitat i contundència, el francès transmet seguretat en els aficionats blaugranes. És el central que més pilotes intercepta (3,22 per partit) i el segon, darrere Bartra (71%), que millor domina la disputa aèria (66%). La baixa de Busquets en els partits decisius d’aquesta setmana va forçar la presència de Mascherano al mig i, de rebot, va instal·lar-lo a ell com a primer soci de Piqué a l’eix de la defensa. La societat convenç amb el barceloní i ahir el Camp Nou agraïa, discretament, l’encert de Zubizarreta en la decisió de fitxar-lo. L’ex director tècnic ha estat recollint elogis tardans durant tota la setmana, amb les aturades dels porters -uns fitxatges que porten el seu segell ben clar- i les actuacions decisives dels nous, cada cop més protagonistes.

Fins i tot Rafinha, recuperat de la cessió al Celta i avalat per Luis Enrique a l’estiu, ha començat a fer-se un lloc de qualitat en la plantilla. Ha participat en el mateix nombre de partits que Xavi (28) però amb menys minuts que el terrassenc (1.282). Diumenge va sortir amb el 2-1 i va assumir amb jerarquia la responsabilitat de guardar la possessió. Els nous semblen veterans.

PUBLICITAT
PUBLICITAT