Publicitat
Publicitat

BARÇA

Equilibri, cames i varietat

El nou Barça guanya en preparació de la pèrdua de pilota i en recursos de joc

És molt difícil quantificar la influència d’Ivan Rakitic en el joc del Barça de Luis Enrique, però és impossible parlar del nou projecte sense passar pel croat. Per la seva presència preventiva, per la seva mobilitat compensatòria, per la seva discreta manera d’aportar sempre el que necessita l’equip. El nou Barça és el seu equilibri, és la seva mirada vigilant, sempre alerta de què passarà quan l’equip perdi la pilota i el rival vulgui sorprendre’l pel forat que genera Alves si puja o Messi si no baixa. La seva aparició ha tornat a delimitar el rol defensiu de Busquets, rescatat d’un any i mig de missions inabastables a camp obert -i descobert-. Dir que l’ex del Sevilla és mitja Lliga és exagerat, però no ho és que l’actual estructura blaugrana seria insostenible sense la seva aportació.

En la seva absència, altres combinacions han assumit la seva feina (Mascherano de migcentre o el salt a interior de Busquets), però la idea original de l’equip ha pogut construir-se perquè el tècnic sabia que el tindria. No és casualitat que Rakitic sigui, descartant Busquets, el migcampista amb més minuts de la plantilla, amb gairebé 300 més que Xavi i 450 que Iniesta. Però, en dades, no té estadístiques que enlluernin el seu treball, malgrat que acumuli més recuperacions que cap dels seus companys al mig del camp. La seva no és una tasca matemàtica, és com una gota d’oli que fa lliscar tot un engranatge amb fluïdesa.

Integrats però diferents

El croat ha viscut setmanes difícils per la poca visibilitat del seu treball o per l’aparent falta de delicadesa del seu toc. No és fi en espais curts com Iniesta i Xavi, i ho ha pagat car. Com ha passat amb Mathieu i, de vegades, els seus dubtes per iniciar el joc de l’equip. El fitxatge del central francès, ràpid, reactiu, contundent, també explica l’actual projecte, virat a unes actuacions més violentes a les dues àrees. Que l’ex del València sigui tan expeditiu i pugui assumir la gestió d’una defensa oberta, amb espais a anticipar per davant d’ell o espais al darrere per solucionar situacions d’urgència, ha fet possible que l’equip s’arrisqués a estirar-se i perdre el control per anar i venir. Ha doblat els minuts de Bartra, per exemple, i va permetre mantenir la competitivitat i relegar a la suplència Piqué quan passava la seva fase dispersa a l’inici del curs. A més, la seva potència en el joc aeri ha desencallat partits i ha ajudat a donar consistència en la defensa de les accions a pilota aturada.

Suárez i porters a part, Rakitic i Mathieu són els dos fitxages de rendiment més immediat, i s’han colat en l’onze principal durant la part decisiva de la temporada. El paper de Rafinha també ha sumat versatilitat al mig del camp blaugrana, aportant-li creativitat, recorregut i sacrifici defensiu en escenaris més llargs.

L’invent de Sergi Roberto

Un fitxatge inesperat ha sigut el de Sergi Roberto, que s’ha redescobert com a migcentre, una posició en què ha trobat els minuts que d’interior no tenia. Que el seu marc d’acció sigui tan expansiu no l’encaixava en la creació, però sí que li dóna lloc en la destrucció, oferint relleu a Busquets i Mascherano. Serà un dels segells de Luis Enrique en el futur.

PUBLICITAT
PUBLICITAT