Publicitat
Publicitat

BARÇA

Més ocasions, però la meitat d’eficàcia

Les xifres golejadores del Barça en l’inici de curs no corresponen a la seva capacitat de crear ocasions

“És increïble que marxem amb només un gol”. I de penal. Luis Enrique no podia creure’s que, després que el seu Barça rematés 28 vegades contra el Sevilla, fos incapaç de superar més cops Sergio Rico. El porter andalús va aturar vuit xuts, va veure’n cinc fugir dels tres pals, onze li van bloquejar els seus companys a l’àrea i tres van estavellar-se al pal. Pèssima efectivitat golejadora d’un Barça que, absències al marge, està començant a acostumar-se a aquest baix rendiment de cara al gol. Els blaugranes necessiten ara el doble d’ocasions que l’any passat per marcar. Si a aquesta falta d’encert s’hi suma un elevat grau de penalització quan és el rival qui ataca, el resultat és aquest anar a remolc que està forçant l’equip a remuntades estressants i està embrutant l’inici de curs.

I és que les xifres golejadores de l’equip són molt discretes, especialment si es comparen amb les de l’any passat. “Això canviarà segur”, insisteix el tècnic asturià, convençut que la mala ratxa passarà. L’eficàcia rematadora dels blaugranes ha baixat fins al 12,2% quan fa dotze mesos les dades lluïen un agradable 21,6%. És a dir, que el Barça necessita ara més de vuit ocasions per fer un gol, mentre que el curs 2014-2015 en tenia prou amb quatre.

Precisió rematadora

Però no és un problema concret d’haver d’afinar la punteria, perquè l’equip es manté en registres similars als de la primera temporada de Luis Enrique pel que fa a la direcció dels remats (ara n’envia un 40% entre els tres pals i l’any passat un 46%). I tampoc és una qüestió d’haver de corregir els mecanismes col·lectius, perquè l’actual Barça arriba molt i bé a l’àrea, fins i tot millor que l’any passat, quan es van assolir xifres de rècord. Si es fa una projecció amb les ocasions i remats acumulats fins ara, l’equip acabaria amb millors xifres que l’any passat, amb més de 14 remats per partit. Però, en canvi, la casella de gols a favor amb prou feines arribaria als 65 gols, gairebé la meitat que l’estiu passat (110).

Factor emocional

El ball de dades és frustrant perquè dificulta la capacitat de detectar exactament què està fallant per haver concretat tan poques accions. El diagnòstic reclama sortir de l’esfera numèrica i ampliar-lo amb la dimensió emocional: l’equip juga a contrarellotge, transmet sensació de precipitació, de frustració, d’angoixa. I això té un motiu: només contra el Las Palmas s’ha arribat al descans amb el marcador a favor. En la resta de partits s’ha entrat al vestidor amb 0-0 (cinc cops) o fins i tot perdent (0-2 a Vigo). També en Champions el primer temps s’ha encallat (1-1 a Roma i 0-1 davant el Bayer). El gol no és una ciència, però, com a art de precisió que és, prefereix la tranquil·litat a l’agitació. I el Barça, entre lesions, calendari atapeït i pressió, fa dies que juga tens. L’aturada de seleccions pot anar-li bé.