Publicitat
Publicitat

ALLEGRO MA NON TROPPO

Un senyor de Salamanca

Sovint oblidem que no som el centre del món, malgrat que, futbolísticament parlant, costa fer-ho. La gala de la Pilota d'Or va evidenciar que l'eix Barça-Madrid centra tota l'atenció ara mateix. Per això, perquè ho interpretem tot sota el prisma local, interpretem les paraules de Del Bosque en recollir el premi al millor entrenador com un missatge cap a Mourinho.

Estic segur, però, que Del Bosque anava més enllà. Va defensar un estil i una ètica de treball perquè hi creu. No per oposició a Mourinho. Ell ja hi creia abans de l'arribada del tècnic portuguès, i és prou llest per saber que la premsa i els aficionats ja s'encarregaran de fer comparacions. Del Bosque encarna una manera de treballar similar a la del senyor que tenia al costat, Guardiola. Res m'agrada més del futbol que els professionals que estimen clubs oposats i es respecten, com aquests senyors de Santpedor i Salamanca. Res em posa més nerviós que l'obsessió de treure mèrits als rivals només perquè són l'enemic. No entenc els que justifiquen els èxits del Barça d'ara basant-se en conxorxes amb la UEFA. Ara, tampoc entenia els que mensytenien el joc del Madrid de Del Bosque. Era un tros d'equip, malgrat que fes mal veure el resultat. Seria com si un servidor, soci del Sabadell, negués que Miguel Álvarez va aixecar un Terrassa meravellós que va guanyar-se a pols ser a Segona A.

Del Bosque encarna un futbol elegant, calmat, en què toca treballar molt i parlar poc però bé. Del Bosque és un senyor. Tampoc entenc els que el critiquen només perquè entrena una selecció que no senten com a seva. Jo admiro Del Bosque i mai ha entrenat equips que senti meus. I si va aprofitar la gala per dir la seva sobre el futbol és perquè lluny de casa nostra no tothom interpreta el futbol com ell i Guardiola. Potser la major part de catalans pensem que tot el món admira l'estil blaugrana i vol ser com el Barça, però és fals. Quan mires els documentals i articles sobre Mourinho fets a l'estranger t'adones que el tècnic portuguès també és admirat. És normal, ja que el futbol, com la política i la música, té mil maneres de ser expressat. I no tothom pensa com Guardiola, Vilanova i Del Bosque. Passi el que passi, peti qui peti, Mourinho serà admirat i recordat. El temps tendeix a curar les ferides i converteix els dolents en trapelles. Tothom parla bé de Brian Clough, quan era un tècnic que va menysprear els rivals, va justificar el joc violent i tenia un ego més gran que Cristiano. Però ara ens sembla divertit. Als seus rivals de l'època, en canvi, no els hi semblava. Quan es retiri, molta gent pensarà lluny de Catalunya que era divertit veure com Mourinho esperava un àrbitre al pàrquing i s'inventava allò del " ¿por qué? " Nosaltres sabem que no feia gràcia.

Per això Del Bosque va voler defensar una manera de treballar. Perquè no és un tècnic d'entrar al cos a cos a la sala de premsa. Perquè no dóna grans titulars i, per tant, només té la feina per defensar els seus èxits. I un cop que té una gran audiència ho aprofita per defensar una ètica de treball que comparteixen homes com Guardiola i Vilanova. L'ètica d'uns homes que intenten ser conseqüents i que, de tant en tant, són atacats injustament per una petita relliscada, com si haguessin d'estar sempre encertats. És insuportable quan es jutja amb més duresa qui falla poc que no pas els que fallen cada dia. Coses del futbol.

La gala de la Pilota d'Or va premiar una manera de treballar. Ara, potser d'aquí cinc anys es premia un estil diferent. Tot és vàlid. Val tant la Pilota d'Or de Cannavaro com la de Messi. Per això Del Bosque va defensar el que pensa. Perquè sap que, lluny de casa nostra, no tothom pensa igual.