CAPS I PUNTES

Horticultura de ciutat

"La fallida de Satorsa es va traduir en una ràpida degradació d’aquest espai asilvestrat, amb matolls molt alts i bosses d’escombraries estripades"

Durant un temps vaig deixar de passar per aquest carrer, em vaig cansar de distreure la meva anciana mare perquè no veiés les grosses rates que corrien entremig de la brossa, en un solar del carrer Càceres cantonada amb Tinent Flomesta, al barri de Sants. El lloc feia gairebé deu anys que estava abandonat, des que el Grup Satorsa, la immobiliària propietària del terreny, es va declarar en bancarrota. Tancat per una tanca metàl·lica, i amb un gran panell publicitari de l’empresa desapareguda, va començar a ser una nosa per a un veïnat que, després de diverses protestes, ha vist com els rosegadors marxaven a mesura que es convertia en un hort.

La meva família paterna havia tingut camps a prop d’aquí, on plantaven els mateixos tomàquets, mongetes, pebrots i carbassons que veig ara en aquesta parcel·la. El carrer Càceres s’havia dit originalment del Mercat, per la seva proximitat amb el mercat de Sants. Tinent Flomesta havia estat el carrer F fins a l’any 1927, quan el van rebatejar amb el nom d’un militar mort a la Guerra del Rif. Aquest era un sector molt favorable a la indústria, amb magatzems i tallers propers a l’estació del tren i als tramvies que passaven per la carretera de Sants. D’aquella època en queda una publicitat mig esborrada a la paret mitgera de la finca del costat de l’hort. Hi anuncia l’empresa Auger y Jubany, una administració de finques fundada el 1919 que es dedicava a la compravenda de terrenys des de la seva seu al carrer Casp. El meu record més antic d’aquest indret és de quan era un magatzem de material sanitari, que com resultava habitual a principis d’aquest segle va ser enderrocat, i en el seu lloc hi va aparèixer un tros de terra apta per construir-hi habitatges. Ningú havia previst que la crisi modificaria de tal manera aquest projecte.

La fallida de Satorsa es va traduir en una ràpida degradació d’aquest espai asilvestrat, amb matolls molt alts i bosses d’escombraries estripades que atreien les rates. Això va desfermar l’any 2013 les protestes dels veïns, que van recollir signatures per exigir a les autoritats la seva neteja i desratització. Però no va servir de res, malgrat la intervenció del servei de zoonosi municipal, ja que la finca era privada i no s’hi podia fer gran cosa. Per aquest motiu les queixes van seguir fins que al mes de maig els veïns van ocupar el solar, que van rebatejar com L’Horta Alliberada, un hort comunitari obert al barri. Tothom s’hi pot apuntar, cada dia a les set de la tarda hi ha reg per als amants de la mànega, els dimarts assemblea general, i els diumenges tallers sobre agricultura ecològica i mètodes de plantació. Després de tants anys en desús, els bancals de canyes, el contacte amb altres persones i la netedat que s’hi respira han donat nova vida a joves i jubilats voluntaris que es reparteixen la collita.

Ara quan passo per davant sempre hi veig gent, han muntat un espai de trobada per a gent de diverses procedències, fent bona la iniciativa dels horts urbans, paisatges insòlits on les fruites i les verdures desafien la monotonia artificial de la ciutat. L’experiència no és única, ja que en diversos indrets de Barcelona hi afloren petits punts verds, i aquest mateix any l’Ajuntament ha cedit sis solars buits per fer-hi camps llaurats. En el cas de L’Horta Alliberada, que el terreny sigui d’una entitat privada sense activitat ha fet que no hi hagi denúncies, i per tant no s’ha pres cap mesura per desocupar aquests pagesos a temps parcial. El veïnat sembla content, s’han acabat les pudors, la brutícia, les humitats i els animals molestos. Els seus actuals habitants han fet una pàgina de Facebook on s’hi llegeix que volen condicionar un lloc acollidor que permeti el contacte amb la natura. La seva filosofia: “Reapropiem-nos de la vida, fem comunitat”, l’horticultura com a camí per a la utopia.

PUBLICITAT
PUBLICITAT