Publicitat
Publicitat

POLÍTICA DE DESGEL

Cuba busca fer calaix amb els dòlars sense malmetre la costa

El bloqueig ha permès conservar una gran riquesa ambiental

Com molts dels seus compatriotes, Jorge Angulo espera que els Estats Units aixequin l’embargament econòmic contra Cuba que fa cinc dècades que dura. Però al doctor Angulo, un científic expert sobre el món marítim de la Universitat de l’Havana, també l’amoïnen els efectes que una allau de turistes nord-americans carregats de dòlars nord-americans podria tenir sobre els esculls de corall, els manglars, els parcs nacionals, les granges orgàniques... És a dir, els actius ambientals, una font d’orgull nacional.

“Igual que en qualsevol altre lloc, els diners parlen”, assegura el doctor Angulo. “Això podria ser perillós, perquè, si arriba massa gent, perdrem el que tenim”, continua.

Les relacions entre els EUA i Cuba s’han fet més estretes -els dos països van anunciar dimecres passat que el 20 de juliol tornaran a obrir les seves ambaixades a l’Havana i Washington per primer cop en més de 50 anys- i, de retruc, les relacions bilaterals comercials s’han de reformular. L’illa necessita desesperadament els beneficis econòmics que comportarà el fet d’aixecar l’embargament. Però la prohibició, combinada amb la marca de socialisme controlat, és alhora protectora, un fet que ha limitat el desenvolupament i el turisme, a diferència del que ha passat en altres països veïns del Carib, que han destruït boscos, contaminat rius i erosionat coralls. A Cuba, més de 5.500 quilòmetres de la línia de costa han quedat gairebé intactes i, encara que algunes només existeixen sobre el paper, el govern ha reconegut 104 zones marines protegides.

Les empreses nord-americanes estan a punt de precipitar-se cap a un país a només 90 milles [uns 150 quilòmetres] de les costes de Florida. Les companyies de creuers i cadenes hoteleres com Marriott i Hilton no han amagat el seu entusiasme. “Cuba i la indústria dels creuers són una parella feta al cel, que només espera que arribi el seu moment”, va dir en una entrevista Frank del Rio, director executiu de Norwegian Cruise.

Durant les dues últimes dècades, Cuba ha pres mesures per preservar els seus recursos naturals i promoure el desenvolupament sostenible. El ministeri que supervisa les qüestions ambientals té una veu forta. I, des del 1992, quan Fidel Castro va denunciar “la destrucció ecològica que amenaça el planeta” en un discurs a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro, s’han aprovat una sèrie de lleis ambientals ambicioses, inclosos els reglaments que regeixen la gestió de la zona costanera.

“No ens fa por que els nord-americans vinguin a Cuba perquè la conservació del medi ambient és a la nostra Constitució”, afirma José Ramón Cabañas, cap de la missió de la Secció d’Interessos de Cuba a Washington. Però tot dependrà de la determinació del govern a fer complir les lleis ambientals, matisa Liliana Núñez, presidenta de la Fundación Antonio Núñez Jiménez de la Naturaleza y el Hombre, una organització ambiental quasi independent a l’Havana. “Aquest tsunami està arribant”, admet Núñez, en referència als interessos nord-americans. I, dins de Cuba, afegeix, “hi ha un tsunami intern que està demanant consum, consum, consum, i benefici i profit”.

L’Havana reclama Guantánamo als EUA 

Malgrat que la reobertura de les ambaixades és un dels grans símbols del desgel entre els Estats Units i Cuba, el govern de l’Havana avisa que per arribar a una normalització plena és “indispensable” que Washington torni el “territori il·legalment ocupat per la Base Naval de Guantánamo”. En un comunicat oficial, l’executiu de Raúl Castro també posa com a condició el cessament de missatges de televisió i ràdio “per promoure la subversió i desestabilitació interna” i reclama que el govern nord-americà compensi el poble cubà pels danys causats pel bloqueig.