Publicitat
Publicitat

GUERRA AL PRÒXIM ORIENT

Erdogan fa equilibris en el caos regional

Ankara anuncia que ha abatut un dron que havia entrat tres quilòmetres en el seu espai aeri

Turquia està a dues setmanes de les eleccions més importants de la seva història i les afronta estant a l’ull d’un huracà regional. A l’oest, la Unió Europea la pressiona perquè contingui milers d’immigrants, a canvi de prebendes, i Rússia intervé a Síria -el país del sud en guerra des del 2011- i comet violacions d’espai aeri, com la que ahir va acabar amb un dron abatut. A l’est, els kurds s’alcen contra l’autoritat d’Ankara.

L’exèrcit turc va anunciar ahir que els seus caces havien fet caure un aparell no identificat perquè havia entrat en el seu espai aeri. Un funcionari nord-americà va assegurar a l’agència Reuters que, segons les seves investigacions, es tractava d’un avió espia rus. L’analista militar Aaron Stein el va identificar, a partir de les imatges distribuïdes, com un model Orlan-10. Moscou va assegurar que totes les seves naus havien tornat a les bases i que tots els seus drons estan operatius “com està planejat”.

El d’ahir, que segons Ankara s’havia endinsat tres quilòmetres en el seu territori, és el segon que Turquia tomba aquest any. Segons Stein, al maig els turcs van fer caure un dron iranià en circumstàncies similars. Abans ja havien abatut un caça i un helicòpter sirià “d’acord amb les regles de la guerra”. Tot plegat ha enfurismat l’OTAN i Turquia, que té el segon exèrcit més gran de l’organització transatlàntica. Ankara desaprova que Moscou injecti armes i combatents al seu aliat sirià, el president Baixar al-Assad, perquè els turcs fan costat a l’amalgama opositora, en la qual hi ha des de grups seculars fins a jihadistes com el Front al-Nusra, braç d’Al-Qaida. El ministre d’Exteriors, Feridun Sinirlioglu, va titllar de “somniadors” els que creuen en Al-Assad. Amb tot, l’analista Gareth Jenkins, del Central Asia-Caucasus Institute, descarta una intensificació de la cooperació turca amb l’oposició.

“Crec que hi ha un desig polític dins del govern, però en la pràctica realment no és gaire possible, perquè l’exèrcit turc és molt contrari a qualsevol implicació a Síria”, opina. “A més, seria molt arriscat per a Turquia fer alguna cosa per marcar diferències sobre el terreny” i Rússia és conscient que “ningú es vol embolicar en la guerra civil siriana”, explica l’analista. Durant les últimes campanyes electorals, “el govern turc s’ha mostrat assertiu amb l’afer sirià”, així que “hi ha un risc que les tensions continuïn fins a les pròximes eleccions, però després baixaran”, matisa. “El que hem vist fins ara és que, fins i tot estant confrontats amb Síria, Moscou treballa per mantenir les relacions comercials separades de les polítiques”. Rússia és el segon soci comercial de Turquia i el seu primer proveïdor de combustibles.

Les coses no li estan sortint bé a Turquia amb la crisi siriana. Durant anys, amb Qatar, l’Aràbia Saudita i els EUA, ha introduït armes a tot tipus de grups opositors, inclosos els més radicals. La influència religiosa de les monarquies wahhabites del Golf i la violència dels bombardejos d’Al-Assad sobre civils han contribuït a radicalitzar l’oposició àrab, que ara ja no té el suport entusiasta de Washington.

Indignació pels kurds

Els nord-americans ara prefereixen ajudar els kurds. Això irrita Ankara. L’executiu turc va convocar dimarts passat l’ambaixador nord-americà per recriminar-li que els EUA hagin enviat recentment munició a les milícies kurdes, que defensen una autonomia de tall democràtic mentre lluiten contra l’Estat Islàmic a Síria. Malgrat que la premsa diu que els dos jihadistes que van matar 102 persones en una manifestació a Ankara dissabte -i després es van immolar- eren de l’Estat Islàmic, el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, sosté que jihadistes, kurds i el govern d’Al-Assad es van unir per atacar Turquia.

La guerrilla del PKK (considerada un grup terrorista per Turquia, la UE i els EUA) ha tornat a la guerra contra les forces turques des del juliol passat, quan un atemptat suïcida similar al d’Ankara va matar 33 joves d’esquerra al poble de Suruç. El partit prokurd i d’esquerres HDP acusa el govern de voler sembrar el caos i la confusió entre els electors per beneficiar-se’n a les urnes l’1 de novembre. La prova, denuncien, és que, malgrat que té informació dels possibles atacants, no va intervenir per evitar la massacre a la manifestació per la pau a Ankara.