Publicitat
Publicitat

BALCANS

Milers de macedonis surten al carrer contra el govern

El primer ministre, a la corda fluixa arran d’un escàndol d’escoltes

Al crit de “Dimissió” i “Sense justícia no hi ha pau”, prop de 20.000 manifestants, macedonis i albanesos, van fer onejar ahir les seves respectives banderes per exigir la dimissió del primer ministre, Nikola Gruevski, que s’ha vist esquitxat per un escàndol d’escoltes telefòniques massives. “És un moment històric”, clamava Leonardo Kovilovski, un dels congregats davant la seu del govern. Per a aquest jove albanès, l’actual executiu conservador els ha “robat i enganyat”, i per això la societat macedònia ja no pot permetre que “siguin al poder ni un segon més”.

Segons el líder de l’oposició, el socialdemòcrata Zoran Zaev, unes 20.000 persones, entre les quals polítics, periodistes i religiosos, van ser espiades pels serveis secrets del govern. Les gravacions que han sortit a la llum revelen possibles casos de corrupció i abús de poder del gabinet de Gruevski. A més, des de fa un any els partits opositors boicotegen les sessions parlamentàries perquè consideren fraudulents els comicis de l’abril del 2014, en què Gruevski va obtenir el 60% dels vots.

“Ho hem intentat tot al Parlament, ara només ens queda sortir al carrer”, diu Vladimir Kiroski, secretari internacional del Partit Liberal Demòcrata (amb 5 escons). Per a Kiroski, l’esclat de la població macedònia és la prova de “tota la pressió que han suportat en els últims 9 anys”, des que Gruevski va arribar al poder.

Les mobilitzacions contra l’executiu conservador s’han multiplicat des de començaments de maig, després d’una protesta que va acabar amb greus disturbis i una trentena de detinguts. Tanmateix, la crisi política va adquirir una nova dimensió el 10 de maig, quan un suposat grup terrorista kosovar va atacar Kumanovo, ciutat del nord que fa frontera amb Kosovo. L’operació va acabar 18 morts, vuit dels quals policies. Gruevski va al·ludir a les tensions ètniques per explicar l’incident, mentre que l’oposició acusa el primer ministre d’estar al darrere dels fets amb l’objectiu de desviar l’atenció.

Els enfrontaments ètnics entre macedonis eslaus i albanesos, una minoria que representa la quarta part d’una població total de dos milions d’habitants, s’han reduït en els últims anys. De fet, l’actual crisi política és la més greu que viu el país des del 2001, quan insurgents albanesos van intentar perpetrar un cop d’estat. “Ara estem tots més units que mai”, crida Ylber Cema aixafat contra les tanques de protecció.

Des de l’escàndol de les escoltes, tant macedonis eslaus com albanesos han compartit un malestar creixent contra el seu govern, que ha mirat de contenir sense èxit l’auge de les protestes amb la dimissió d’alguns dels membres del gabinet. La setmana passada van dimitir el ministre de l’Interior, la ministra de Transport i el cap dels serveis secrets.

“Disposats a tot”

“El temps s’ha esgotat per a ells, ja n’hem tingut prou”, es queixa Meruan Avdiu, un estudiant de medicina que va participar en l’ocupació de la universitat iniciada al gener, que va ser l’espurna de les mobilitzacions d’un ventall social més ampli. “Hem perdut la por a sortir al carrer. Estem disposats a tot”, referma.

Per evitar que l’escalada de tensió derivi en un conflicte civil, oposició i govern s’han reunit en els últims dies sota la mediació de la UE i els Estats Units. La pròxima taula de negociació tindrà lloc demà al Parlament Europeu i haurà de servir per preparar la qüestió de cara a l’eurocimera de finals de setmana.

Mentrestant, segons va anunciar Zaev, els manifestants tenen intenció de quedar-se davant de la seu governamental fins que Gruevski presenti la dimissió. Però l’executiu ha convocat una marxa per avui, amb la intenció de mostrar el suport al primer ministre. El clima social s’ha polaritzat en els últims dies. Macedònia es prepara per a qualsevol desenllaç possible, fins i tot el pitjor.