Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D’EUROPA

De la ‘troica’ a la ‘quadriga’

Els homes de negre tornen a trepitjar Atenes. De moment són una dotzena de membres dels nous “equips tècnics”. N’arribaran a ser més de 50. “La troica retorna a l’escena del crim”, titulava la setmana passada un portal de notícies de l’òrbita de Syriza. Tant se val que el govern grec continuï parlant de manera vaga de “les institucions” per definir aquest mecanisme de control econòmic i polític, els representants dels creditors internacionals ja negocien les condicions d’un futur tercer rescat. A més, hi han tornat reforçats. Ja no són una troica, sinó un quartet. Una quadriga, segons l’última invenció terminològica de les ments grises de Brussel·les. Ho explicava un funcionari de la Comissió Europea, la idea hauria estat inspiració del president Jean-Claude Juncker.

Els nous gendarmes del programa grec ja no són tres sinó quatre, perquè al Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió s’hi ha sumat també el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (el nou fons de rescat permanent europeu). De la inspiració en les antigues aliances del poder soviètic s’ha passat ara a l’Imperi Romà. La diferència és que aquell carruatge que en la mitologia transportava déus i herois, i era el símbol de la victòria i la fama, avui es convertirà en la representació d’una derrota.

El 13 de juliol, en l’última cimera que va esquerdar encara més la idea d’Europa, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, va acabar acceptant un nou acord que, en paraules de l’exministre alemany Joschka Fischer, converteix Grècia “en un protectorat sense cap esperança de millora econòmica”. Una nova “cura de més austeritat, que no ha funcionat en el passat i que li han prescrit únicament per satisfer necessitats polítiques internes” de Berlín, escrivia fa uns dies l’antic líder dels Verds alemanys. La victòria definitiva de l’Europa alemanya sobre la idea d’una Alemanya europea. Avui la quadriga transporta els representants d’aquest protectorat. I potser és només casualitat que una de les representacions d’una quadriga victoriosa que ve ràpidament a la memòria europea sigui el carruatge amb quatre cavalls que corona la porta de Brandenburg de Berlín.

Noves paraules, mateixa política

Atenes no és l’única que ha volgut esborrar els últims mesos la paraula troica del discurs. Fa temps que les institucions europees són conscients que el trio manllevat del llenguatge de la revolució soviètica ha acabat personificant molts dels errors econòmics i polítics d’aquests anys.

En plena crisi del deute, els portuguesos van decidir que la paraula que millor va definir el seu any 2012 va ser el neologisme entroikado, el terme que feien servir col·loquialment per dir que se sentien collats econòmicament, “obligats a viure sota les condicions imposades per la troica ”. Avui, els joves alemanys creuen que un dels termes encunyats al carrer que més defineix aquest 2015 és merkeln, un nou verb que utilitzen per definir la dificultat de prendre decisions o tenir opinions.

El llenguatge s’ha anat adaptant a unes polítiques inamovibles. Canvien els noms, però la recepta és la mateixa. La crisi grega continua explicant-se en termes de guanyadors i perdedors. De símbols i d’imposicions.