Publicitat
Publicitat

Andorra, ara o mai

L’estratègia per trobar un camí de prosperitat és tan evident que només cal voluntat real d’implementar-la i impulsar-la. No hi ha temps per perdre. És ara o mai!

Andorra fa dos anys i mig es va comprometre amb l’obertura econòmica i va establir les bases legals teòriques per afrontar un procés que ens havia de portar a una nova etapa de creixement i conseqüent prosperitat. El cert és que aquest procés de transformació vers la diversificació econòmica com a objectiu mai havia generat tanta unanimitat política i social, malgrat que es va haver d’explicar molt bé i que encara n’hi ha que no l’han assimilat del tot.

Permetent-me una llicència, reconec que poc habitual en mi, podríem assimilar “l’obertura” com aquella núvia de la qual ens hem enamorat, però que hi ha una part de la família del nuvi que no l’acaben d’acceptar, tot i que el casament es prepara amb tota la solemnitat, perquè els nuvis s’estimen i lluiten davant de totes les oposicions i adversitats perquè la cerimònia arribi a bon terme. Ho reconec, el guió em recorda a la recent estrenada pel·lícula de María Ripoll 'Ahora o Nunca', amb uns espectaculars Dani Rovira i María Valverde en els papers principals.

El referit film acaba bé i de fet, jo diria que majoritàriament és el que esperem tots els ciutadans andorrans, que l’obertura ens porti vers una nova prosperitat, però atenció, en la nostra particular pel·lícula, encara estem lluny del “final feliç” tan desitjat.

Per als que hagin vist el film, ara ens trobaríem en la fase de resoldre els múltiples entrebancs perquè el nuvi arribi a la localitat on s’ha de celebrar la cerimònia. Primer va ser la lògica inexperiència d’un Govern que afrontava un repte sense precedents a la nostra història. El fet d’estar encara immersos en plena crisi econòmica mundial tampoc hi va ajudar, és clar. Després apareixen tot un seguit de notícies esperpèntiques de defraudació o ocultació focalitzades al nostre país i amanides amb el ja tradicional sensacionalisme dels mitjans de comunicació forans. Quan començàvem a recuperar-nos del darrer sotrac apareix un nou afer financer de gran transcendència i de nou els sensacionalistes malintencionats de dins i de fora del país prenen protagonisme i així fins al dia d’avui.

Un es pregunta què cal fer perquè l’obertura ens porti on tots esperem, perquè és evident que de mèrits n’hem fet molts. Canvis en el model fiscal i homologació, compromisos internacionals en l’àmbit de l'intercanvi d’informació fiscal apostant per la transparència, signatura de convenis de no doble imposició, inici de negociacions per a un acord d’associació amb la UE, desenvolupament dels clústers a través de la iniciativa Actua o noves accions a nivell de promoció del turisme i del comerç.

El cert és que quan viatges pel món te n'adones el poc o gens coneguts que som com a país, contrarietat que queda compensada amb la bona acollida que té la nostra jurisdicció quan expliques una mica el que som i el que oferim. Així ens ha passat en el nostre recent viatge a Xina, on hem pogut comprovar que interessem, i molt, i també hem vist el que d’altres països fan per ser coneguts, que de fet ja ho són, i per consolidar la seva oferta de serveis. Un exemple podria ser un 'summit' (Free trade and Economic Zone Summit) que se celebrarà a finals d’any a Xangai on trobes múltiples exemples de 'branding' d’Estat i no precisament només de països perifèrics, exòtics o tropicals, ni molt menys, sinó que per exemple et pots trobar a 'Switzerland Global Enterprise-enabling new business', a 'Luxemburg for Business', a 'Malta Enterprise' o a 'ProMexico Trade and Investment'.

Quan veus això ten n'adones que, no només has de ser conegut, sinó que has de fer una política activa i constant per promoure el teu país, i de moment a Andorra, ni una cosa ni l’altra, i aquí ens equivoquem greument. Sí, és cert, la iniciativa privada fa molt, però necessita el suport de les nostres institucions per donar consistència a l’estratègia promocional.

Tanmateix, quan veus les accions de promoció del país, te n’adones que encara no hem canviat el xip del tot, i que seguim promovent turisme de proximitat vers uns quants països del nostre entorn, a més d’alguna petita i tímida acció de visibilitat veïnal a nivell de 'business' de clústers. Ens oblidem de com de gran és el món i que aquest món està molt viu i ple d’oportunitats, també per a Andorra.

Pensem per exemple en el potencial acostament a Xina, país que he pogut conèixer en algunes de les seves vessants. Mil tres-cents milions de potencials clients turistes o inversors. Un majestuós mercat exemple d’on focalitzar alguns dels nostres esforços promocionals. És clar, si som tan escrupolosos que veiem com a llunyans, exòtics i fins i tot, desaconsellables els candidats procedents del sud-est asiàtic, recordem que no fèiem pas escarafalls als que venien de l’Europa de l’Est i que ja no vénen ni vindran pel moment, i que per trobar indesitjables no cal anar massa lluny, els trobem ben a prop.

Quan veus notícies relatives a les relacions de negoci d’Àsia amb Europa, que convido a seguir a través de la publicació Globalasia.com, com per exemple la recent implantació del 'China Construction Bank' a Barcelona, res, aquí al costat, te n'adones que amb una estratègia promocional diferent a hores d’ara la cerimònia de casament entre Andorra i l’obertura econòmica ja s’hauria celebrat.

Per tant, convido de nou a la reflexió i a l’acció immediata als agents econòmics, públics i privats del país, per tal de trobar una drecera perquè l’obertura econòmica deixi de ser una quimera per passar a ser una realitat. L’estratègia per trobar un camí de prosperitat és tan evident que només cal voluntat real d’implementar-la i impulsar-la. No hi ha temps per perdre. És ara o mai!