Publicitat
Publicitat

Consciència

"Abans no hi havia mai res aquí, mai ningú hagués construït res i tota la gent d'Arinsal ho sabia (…) els diners poden més que el seny", ens diu la Margaret Baró al documental sobre l'allau d'Arinsal.

És bo que amb la perspectiva del temps reflexionem i analitzem sobre fets que han esdevingut i que haurien d'haver canviat la manera de fer del ser humà. Si podeu invertir, si és que encara no ho heu fet, una hora del vostre temps per posar-vos davant l'ordinador i visionar el documental sobre l'allau d'Arinsal, molt probablement quan l'acabeu de veure haureu alimentat una mica més la vostra ànima. El treball fet per l'Anna Pifarré, l'Ignasi Llobet i l'Eva Pons, amb la col·laboració del CENMA, és un exemple clar de com d'insensats podem arribar a ser en determinats moments del nostre transitar per aquesta terra.

Més enllà de l'impacte de les imatges, de la construcció del relat per la gent que ho va viure en primera persona, la visió dels tècnics en la matèria 20 anys després o per les decisions dels polítics del moment gestionant les hores i els dies després decidint quines eren les intervencions que s'havien de fer per tal d'arranjar la zona i fer-la novament transitable, hi ha algunes lliçons que hauríem de tenir apreses i que destaco de les paraules de la Margaret Baró, tècnica de l’empresa encarregada del control d’allaus, quan en un moment del reportatge ens diu que els vells d'Arinsal no havien construït mai res a la zona de l'allau de les Fonts: “Abans no hi havia mai res aquí, mai ningú hagués construït res aquí i tota la gent d'Arinsal ho sabia (…) els diners poden més que el seny”. O fins i tot al final del documental quan la veu en off es pregunta si l'allau ha servit per conscienciar sobre els perills dels riscos naturals, Marc Forné, cap de Govern aleshores, diu que “la gent gran del país en sabien més que els joves, perquè si busqueu una borda que se l'hagi emportat una allau no la trobareu, perquè les bordes sempre es feien allà on no baixaven allaus”. Però per a mi, la frase del documental se l'emporta la Margaret Baró quan diu que “si els polítics i la gent estiguessin més a prop de la natura, això (l'allau) potser no hauria passat”.

El documental enganxa des del començament, perquè està explicat pels seus protagonistes, perquè es reviuen imatges que sempre haurien d'estar presents, perquè en surten d'inèdites, perquè aporten el testimoni d'experts i tècnics qualificats i perquè, en definitiva, ens toca molt de prop. Ningú després de veure'l pot quedar indiferent i crec que és un documental que ens convida a prendre un posicionament.