Publicitat
Publicitat

Els disruptors

Sempre he pensat que la humanitat només pot sobreviure si es feminitza, si és capaç de ser molt més sensible, compassiva i adaptable. Però per la via directa no sé pas si ens en sortirem

Hi ha estudis per a tot, i la premsa hi troba una font inesgotable de notícies i comentaris. És natural: l’home, el gran animal tafaner, fa preguntes sobre qualsevol cosa, per estranya i singular que ens sembli. Així hem anat avançant al llarg de la història –ni que sigui a empentes i rodolons– i gràcies a aquesta capacitat d’interrogar-se anirem fent la viu-viu durant uns quants milions d’anys (si abans no ens esclafa un meteorit erràtic). L’altre dia aquest diari publicava les conclusions d’un estudi que assegurava que els peixos que viuen als estanys d’alta muntanya, que el tòpic i la raó ens diu que en principi són d’aigües pures i cristal·lines, estan afectats per la contaminació. Els autors —biòlegs a nòmina del CSIC, del CREAF i de la universitat d’Innsbruck— asseguren que els contaminants que es dipositen a l’aigua dels estanys fan de disruptors endocrins en els peixos mascles i es feminitzen. Disruptors endocrins? Sona fatal. L’estudi és seriós i ha estat publicat en una revista d’aquelles que es fan dir 'sí senyor' en la comunitat científica. Ara pla. Com ens ho farem? No sé si els pescadors de salmònids a l’estany de la Nou, o al Negre, o al de les Truites han estat capaços de percebre, en el decurs de les seves campanyes, aquesta feminització, que provocaria en les truites masculines el mateix efecte que ens faria als homes XY la ingesta continuada de píndoles anticonceptives. Sempre he pensat que la humanitat només pot sobreviure si es feminitza, si és capaç de ser molt més sensible, compassiva i adaptable. Però per la via directa no sé pas si ens en sortirem.