Publicitat
Publicitat

Batllia recrimina a Ld’A la demanda pels sous dels consellers d'Encamp

Sentencia que la diferència de sous i la suposada vulneració del dret constitucional a la igualtat dels ciutadans per accedir als càrrecs públics que feien els consellers de l’oposició de Ld’A “no pot ser seriosament titllada de vulneradora del dret de permanència dels consellers en igualtat de condicions”

El Comú d’Encamp va decidir el passat 14 de gener assignar als Presidents de comissió del Comú una retribució superior a la dels membres de les comissions consistents en 250 euros de suplement. Contra aquesta decisió del Comú, els consellers de la minoria del Comú Jordi Troguet i Maria Isabel Lafoz van comunicar el 7 de juliol que havien registrat una demanda a Batllia contra la decisió del Comú.

A la demanda, els consellers de la minoria d’Encamp denunciaven en la demanda el que consideraven “un greuge comparatiu” amb els consellers de la majoria d’UP+DA. Segons comunicat de Liberals d’Andorra i Independents, la reclamació judicial es feia per restaurar “els drets fonamentals dels consellers de la minoria” considerant que la remuneració establerta pel Comú d’Encamp no s’adiu amb l’article 25 de la Constitució que determina la igualtat de drets de tots els andorrans a l’hora d’accedir a les funcions i càrrecs públics. El text de la demanda a més, demanava la impugnació de la modificació del reglament d’organització i funcionament del Comú d’Encamp.

Aquest divendres 22 de juliol, la Batllia va emetre aute en resposta a la demanda tramitada en “procediment urgent i preferent” pels consellers de la minoria encampadans. I en aquest cas, el Batlle resol a favor de l’equip de govern del Comú, en fons i forma. De fet, l’aute és extremadament contundent en la qualificació que se’n fa de com es presenta la demanda i en alguns aspectes apunta a un excés en la valoració jurídica que se’n fa d’una qüestió de discussió política.

L’aute assenyala que la decisió del Comú de considerar que els consellers que són Presidents de comissió tenen més càrrega de treball i unes taxes més complexes “no pot ser seriosament titllada de vulneradora del dret de permanència dels consellers en igualtat de condicions, ja que la diferenciació introduïda per la Corporació pública no tan sols és legítima sinó que es troba prevista a l’Ordinació”.

No pot haver una equiparació perfecta entre càrrecs, ni sous

Pel Batlle, l’equiparació que demanden els consellers de la minoria no és possible entre situacions diferents, “és evident que pel propi fet de ser President, necessàriament ha de comportar una situació diferent de responsabilitat front a un conseller no President. Negar l’evidència no és cohonestat a dret.” Assenyala l’aute. “Com és obvi, aquesta exigència d’igualtat objectiva o real entre els candidats no comporta l’exigència d’una equiparació perfecta” segueix desgranant la discussió plantejada l’aute que manifesta “malament es pot parlar d’igualtat, quan no s’estan tractant dos aspectes iguals, és a dir, en el present cas, dos càrrecs iguals”.

El reglament encampadà és el de l'Ordinació

En la demanda, els consellers de la minoria sol·licitaven a la Batllia la impugnació de la modificació del reglament del d’organització i funcionament del Comú, “ja que recull que la remuneració dels integrants del plenari s’havia d’establir segons la càrrega de treball, la responsabilitat i la complexitat”. A banda de considerar el Batlle que aquesta es troba prevista a l’Ordinació general, assenyala que “la diferència econòmica acordada per la Corporació encampadana (l’import de 250 euros) respon a la previsió reglamentària fixada a l’article 30 del Reglament d’organització i funcionament dels Comuns”.

També es resol en l’aute la denúncia que fan Troguet i Lafoz perquè els consellers de la minoria no poden accedir a la Presidència de les comissions, i de manera rotunda assenyala que “no és certa l’afirmació de la part promotora dels presents autes que fa a les seves conclusions de què està completament vetada la Presidència als Consellers de la minoria”. L’aute considera que els consellers poden perfectament i lliurement nomenar altre conseller sense que aquest sigui necessàriament de la formació política majoritària i que “aquesta circumstància no pot ser en cap cas tinguda com a contrària a la Constitució”. I recorda, “és l’essència mateixa de la democràcia, i més quan la diferència denunciada no representa una minva econòmica desproporcionada respecte dels consellers no presidents”.

Es retreu l'urgència de la denúncia

L’aute esmentat del Batlle a més es conclou sobre el procediment i el contingut que s’assenyala en la denúncia presentada pels consellers en allò que fa referència a què l’acord adoptat pel Comú encampadà al mes de gener “no s’adiu amb l’article 25 de la Constitució que determina la igualtat de drets de tots els andorrans a l’hora d’accedir a les funcions i càrrecs públics”, segons la denúncia presentada el juliol. “No deixa de sorprendre que el lapse de temps transcorregut entre l’acte administratiu denunciat i la interposició de la present demanda evidencia la manca d’urgència pels mateixos promotors en denunciar la gravíssima lesió” exclama el Batlle. I aconsella que “el que havien de fer prèviament era interposar recurs previ administratiu i ulteriorment instar la via ordinària davant la jurisdicció administrativa”.

L’aute imposa als consellers de la minoria Jordi Troguet i Maria Isabel Lafoz el pagament de la totalitat de les costes judicials causades i conclou que “no es constata cap lesió al dret fonamental previst a la Constitució”. L’aute és apel·lable al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.