Publicitat
Publicitat

L'executiva de DA inicia el treball per trobar un "candidat de consens"

El quart congrés ordinari de la formació encomana iniciar els mecanismes necessaris per trobar el substitut de Martí i aprova les sis ponències presentades

El quart congrés ordinari que Demòcrates per Andorra ha celebrat aquest dissabte al matí a Encamp ha servit perquè s'acordés encomanar a l'executiva del partit iniciar els mecanismes necessaris per "trobar un candidat de consens" per liderar la formació en les eleccions generals del 2019. Tant el secretari general de DA, Eric Jover, com el cap de Govern, Toni Martí, han destacat la "normalitat" amb què s'ha fet aquest encàrrec i que no hi ha pressa si bé ja s'hi vol començar a posar fil a l'agulla.

Així, Jover ha manifestat que encara faltes dos anys i que per tant "no hi ha pressió" perquè aquesta elecció es faci de manera immediata, tot i que ha afegit que el que no pot ser és que es faci "a corre-cuita i per això cal començar-hi a treballar". Des de DA no es vol "caure en la trampa" de marcar-se un calendari i es considera que cal iniciar el treball intern per escollir el mecanisme necessari per trobar el relleu de Martí. El treball s'inicia ara tot i que a la tardor s'haurà d'escollir una nova executiva que serà, segons Jover, la que acabarà prenent una decisió que posteriorment caldrà sotmetre a la militància.

Martí ha posat en relleu la "normalitat és absoluta" amb què el congrés ha pres la decisió, sense que hagi estat necessària una votació, de mandatar l'executiva a "fer el que hagi de fer per trobar un candidat". "Estem fent els passos sense presses però sense pauses" ha emfasitzat Martí que ha manifestat que encara que es comenci a treballar en els mecanismes, trobar el seu substitut "no és una agenda d'avui ni de demà". Quant al fet de si té un favorit, ho ha negat i ha recordat que el més important és "el projecte". "Les persones és el de menys" ha manifestat Martí posant en relleu que "el que fa il·lusió" és el projecte de DA.

Reptes de futur

Precisament sobre aquest projecte i sobre la feina feta i la que manca per fer s'han centrat els dos discursos de cloenda del congrés de Jover i de Martí. Jover ha fet un repàs dels indicadors econòmics, que han experimentat una millora des del 2011 al 2016. Així, ha manifestat que davant uns "indicadors que estaven en caiguda lliure" DA ha aconseguit, amb les diferents polítiques dutes a terme, "invertir la tendència" i s'ha treballat perquè "els ciutadans puguin gaudir d'oportunitats". Després d'un temps en què el clima polític ha estat enrarit Jover ha valorat que això estigui canviant i ha manifestat que encara queden "molts projectes per fer" com la reforma de la funció pública o la sanitària. En el mateix sentit s'ha manifestat Martí, que ha posat de manifest els beneficis de l'obertura econòmica i que el qualificatiu de la feina de DA seria la de "modernització", una modernitat, ha afegit que és important que "arribi a tothom".

Ponències

Tant Jover com Martí han valorat, en finalitzar el congrés "la normalitat" amb què s'havia desenvolupat i l'aportació de les sis ponències que s'havien posat sobre la taula. El cap de Govern ha subratllat el "clima de serenor i responsabilitat" que ha imperat i el secretari general de DA que s'hagi treballat en la línia ideològica de la formació. Totes les ponències presentades, un total de sis, han estat aprovades. S'ha encomanat al Govern (i en alguns casos també als comuns) enfortir la identitat andorrana i facilitar mesures integradores; crear un punt d'acollida presencial i virtual per a les persones nouvingudes; estudiar la viabilitat de reduir els anys necessaris per a l'obtenció de la nacionalitat andorrana; defensar els interessos de la nacionalitat andorrana en el si de la negociació amb Europa i que DA reflexioni el posicionament sobre la doble nacionalitat; ampliar la xarxa de convenis per evitar la doble imposició; afavorir el desenvolupament d'activitats econòmiques i reforçar les polítiques turístiques i, a l'últim, polítiques per accelerar l'estalvi i l'eficiència energètica. Sobre la nacionalitat i la immigració, Martí ha remarcat la necessitat d'acompanyar els nouvinguts ja que són persones que "faran gran Andorra" i quant a la rebaixa dels anys de residència per obtenir la nacionalitat o la doble nacionalitat ha dit que es tracta d'una qüestió més global en què han d'entrar en joc, per exemple, "prestigiar la nacionalitat andorrana" o que els joves andorrans estiguin "ben acollits a Europa" com els nouvinguts a Andorra.