El síndic nega que l'informe de la Sindicatura avali l'actuació de Meritxell Mateu

Andorra la VellaEl síndic general, Vicenç Mateu, ha criticat amb contundència l'informe de Liberals d'Andorra que carrega contra l'anàlisi sobre incompatibilitats que va fer la Sindicatura arran del cas de Meritxell Mateu. El síndic, en declaracions a l'ANA, ha negat que amb aquest informe s'avali l'actuació de l'exconsellera i considera que Ld'A "fa trampa" perquè dóna el seu parer després que es coneguessin els correus electrònics que incriminaven Mateu, mentre que l'informe es va elaborar prèviament, el 29 de setembre. "Si jo hagués sabut el que es va saber el 4 d'octubre i Mateu no hagués dimitit, l'hauria cridat a l'ordre o més que això", ha assegurat el síndic general, que ha afegit que fins llavors, hi havia d'haver "una presumpció que sabia distingir entre la dedicació al Consell General i la dedicació privada, jo no tenia perquè prejutjar que se la va contractar pel fet que fos consellera general, sinó que havia de pressuposar que era per la seva competència professional". A més, Mateu ha assenyalat que s'ha de mantenir aquesta presumpció tenint en compte que "la majoria de consellers generals" tenen altres dedicacions privades.

El síndic general ha indicat que "agradarà més o menys, però el Reglament del Consell diu el que diu", i ha deixat clar que només parla d'incompatibilitats amb el sector públic, excepte en l'article 8 (que prohibeix utilitzar la condició de conseller general per a l'exercici d'activitats privades), tot i que Mateu considera que ha de ser la Justícia "i no la Sindicatura" qui demostri que s'ha comès un delicte i que això porti a infringir aquest article. Així, el síndic general nega que l'informe defugi d'analitzar les conseqüències d'un incompliment d'aquest article, ja que es fa referència a la necessitat que hi hagi "correspondència amb alguns tipus delictius tipificats al Codi Penal" per infringir l'article 8 del Reglament.

D'altra banda, Mateu també critica que Ld'A citi articles del Reglament que no tenen a veure amb la qüestió de les incompatibilitats i que doni per fet que ser conseller a ple temps signifiqui dedicació exclusiva. En aquest sentit, ha recordat que aquesta figura no ha estat mai regulada com a tal, i que en les actes de la Junta de Presidents de principis dels anys 2000 només es va acordar un complement salarial de fins a 3.500 euros per a un de cada tres consellers generals dels grups parlamentaris, sense especificar-ne la finalitat. A més, aquest complement per dedicació no el perceben directament els consellers sinó que està gestionat pels grups parlamentaris, que poden decidir-ne les condicions d'aplicació.

Vicenç Mateu també s'ha mostrat molest pel fet que el grup liberal no hagi fet arribar aquesta discrepància a la Sindicatura "tenint en compte que sovint lamenten que hagin de tenir coneixement de certa informació pels mitjans de comunicació", i ha volgut recordar que la Sindicatura no és un òrgan polític, de manera que l'informe emès "no és del síndic sinó que pertany a tots els presidents dels grups". D'altra banda, també ha lamentat que Ld'A afirmi que va tenir coneixement de l'informe per la premsa quan "va ser tramès als presidents el dia abans de la sessió de Consell del 4 d'octubre".