Publicitat
Publicitat

Descens de la delinqüència en el període judicial 2016-2017

Els delictes contra la salut pública han davallat un 7,6%

El ministeri fiscal ha fet aquest divendres balanç del darrer període judicial comprès entre el juliol del 2016 i el juny del 2017 que mostra un descens de les infraccions penals que passen de les 5.169 del període anterior a 5.127, mentre que les causes penals també davallen passant de les 4.634 d’aquest període a les 4.757 de l'anterior. Així, les causes penals incoades han estat 123 menys, és a dir, un 2,59% menys mentre que les infraccions penals han estat 42 menys, un -0,81%.

Cal destacar que en aquest darrer període judicial s’han incrementat els delictes contra les persones, un 20,31%, i el fiscal general, Alfons Alberca, n’ha destacat que s’hagin incoat dues causes per assassinat i altres dues per homicidi, totes en grau de temptativa. A més, s’han reduït els delictes contra la salut pública, que continuen representant un 14,34% de la criminalitat. En aquest sentit, Alberca ha destacat que, tot i que hagin disminuït les causes, de fet en un 7,64%, les incautacions de droga per part de la policia continuen sent molt importants, la qual cosa demostra que “s’està treballant bé des del servei de policia per atacar el tràfic”.

Així, classificats en relació a la modalitat d’infracció, cal destacar que els delictes que van suposar en el període judicial 2016-2017 un major nombre de causes van ser els robatoris, furts, receptació i extorsió, amb un total de 1.046 causes, la qual cosa suposa un 6,37% menys de procediments respecte del període anterior, una davallada que es dona sobretot en els delictes de furt. En segon lloc se situen els delictes contra la salut pública (699 referits a la substància estupefaent haixix o similar, 60 a cocaïna, 25 a altres psicòtrops, cinc a heroïna, quatre a èxtasi, tres a speed i un a LSD) i, en tercer lloc, els 627 procediments penals relacionats amb delictes contra la vida i la integritat física i moral, que experimenten un creixement del 24,16%.

També cal destacar l’increment en els delictes contra la seguretat viària (un 18,78%), els relacionats amb la llibertat de les persones (12,06%) o el descens (-21,41%) dels delictes contra l’economia, entre els quals es troben els de blanqueig, que han estat 56.

Major agilitat amb l'ordenança penal

El fiscal general ha destacat en el seu discurs que, gràcies al fet que els delictes penals amb penes de fins a quatre anys puguin ser jutjats per la modalitat de l’ordenança penal, això ha fet incrementar el volum de procediments resolts per delicte major fins a un 44,93%, la qual cosa –ha remarcat– suposa no només “una major efectivitat en els mitjans humans i materials de l’administració de justícia, sinó una més prompta i efectiva satisfacció dels drets dels justiciables”. A més, ha posat èmfasi en el fet que el 94,73% de les ordenances penals proposades pels batlles instructors han estat acceptades pels encausats. Davant aquestes dades, ha remarcat que caldria valorar la possibilitat d’ampliar l’àmbit d’aplicació de l’ordenança penal a un major nombre de delictes, incloent aquells que tinguin una pena de fins a cinc anys.

Davant aquesta petició, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha destacat que aquesta serà una qüestió que s’haurà de “dirimir” en el marc del nou Codi de procediment penal, tot i que ha concretat que no serà una reforma que es faci aquesta legislatura. En aquest sentit, ha remarcat les millores que ja van suposar els canvis per permetre que més casos es jutgessin per ordenança penal i també ha posat en relleu que no qualsevol cas es podrà jutjar a través d’aquest procediment.

Més mitjans

Durant els discursos dels diferents presidents de les instàncies judicials, i també en el del fiscal general, han estat presents la reclamació de més mitjans, tot i que han reconegut els esforços que s’han fet en els darrers anys. Així, per exemple, Alberca ha destacat que han incorporat un nou fiscal però que, davant l’increment de feina, seria necessari incorporar-ne un altre. En aquest sentit, Espot ha recordat que des del 2012 el pressupost destinat a la justícia s’ha incrementat en un milió d’euros, sense tenir en compte el cost de la nova seu judicial.

Quant a la demanda formulada per Alberca, i ja reiterada en altres ocasions, de la modificació de la llei de la jurisdicció del menor, Espot ha recordat que a través de la llei de la infància que s’està elaborant ja es podran fer alguns canvis per donar resposta a les qüestions més urgents però que la reforma de la llei ha de ser una qüestió que haurà d’encarar-se la propera legislatura. I quant a la demanda dels diferents intervinents de què s’agilitzin els peritatges, el titular de Justícia ha destacat que amb el Codi de procediment civil que s’està ultimant ja es fa un pas endavant en aquest sentit, acotant terminis, i que per a la resta de procediments caldrà fer-ne una reflexió.

L’obertura de l’any judicial ha coincidit amb el final del mandat dels membres del Consell Superior de la Justícia, la qual cosa ha estat aprofitada pel president de l’ens, Enric Casadevall, per fer balanç del treball fet i per marcar els reptes de futur. Entre aquests, el que suposarà el trasllat des de les actuals dependències judicials a la futura seu de la justícia i la implantació de l’expedient electrònic, l’entrada en vigor del qual ha datat el 2018. També ha manifestat que han llogat una sala a Prada Casadet, on se celebraran els judicis que comportin més acusats i que es podria estrenar al gener amb el cas BPA.

Abans de l'acte d'obertura de l'any judicial, el fiscal general ha signat un conveni amb la fiscal d'afers financers de França. Alberca ha remarcat la importància d’aquest tipus d'acords per a la col·laboració mútua i la necessitat que també se’n pugui signar un amb Portugal.

Etiquetes