Publicitat
Publicitat

Un 22,67% dels joves adolescents accepta que la seva parella els controli el Whatsapp

Un total de 936 adolescents de tercer i quart de tots els sistemes educatius han estat enquestats en un estudi sobre la violència de gènere

Joves adolescents de quinze i setze anys han participat per segon any en els tallers i les activitats preparades per l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) per tal de prevenir actituds i comportaments sexistes. I en el marc d'aquestes activitats, que es van desenvolupar des del febrer fins al mes de juny, els joves han contestat un qüestionari amb diferents preguntes amb l’objectiu de fer un diagnòstic de quins són els estereotips amb els que creixen els joves andorrans.

Així, els alumnes han contestat com d’acord estan amb afirmacions com: “la violència que es produeix a casa és un assumpte de família i no ha de sortir d’allà”, “entenc que la meva parella no vulgui que quedi a soles amb gent de l’altre sexe”, “en les relacions de parella és habitual que un dels membres s’enfadi si l’altre no fa el que aquest vol”, “els homes més durs són més atractius”, “és normal que la parella et digui com t’has de vestir”, “considero normal sentir por de la meva parella” o “els homes no poden plorar”. I els resultats són preocupants, tal i com han reconegut la presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Montserrat Nazzaro, i la psicòloga Helena Mas.

És el segon any que es fa aquest estudi i per tant es dóna continuïtat a un diagnòstic que l’any passat ja va apuntar aspectes d'interès. A saber: no només hi ha conductes estereotipades entre els joves, sinó que un 10,35% de noies i un 12,31% de nois pensen que la violència que es produeix a casa és un assumpte de família i no ha de sortir d’allà, el 19,65% dels nois i el 24,73% de les noies estan lleugerament d’acord que a les relacions de parella és habitual que un dels membres s’enfadi si l’altre no fa el que aquest vol. O que un 22,24% dels nois estiguin d'acord que “en una parella el noi ha de protegir a la noia”, com també amb l’afirmació “si la meva parella no sent gelosia vol dir que no m’estima” amb una acceptació del 16,84% dels nois i un 13,74% de les noies. I en temps de tecnologia, comunicacions i control, un 22,67% dels nois es mostren lleugerament i moderadament d’acord amb l’afirmació “és habitual que la parella et controli les trucades, els missatges, el Whatsapp…”.

Per tant, rols de gènere tradicionals aplicats amb sistemes tecnològics avançats, la creença de l’amor romàntic i de fusió (aquell que anul·la el subjecte), l’acceptació de la intimidació o l’insult com a forma de violència. Violència subtil i dissimulada en un context d’absència de models saludables de relacions. Un tant per cent gens menyspreable de noies considera que els homes durs són més atractius, i un 12% dels nois pensa que “no passa res si a vegades la meva parella m’insulta o em ridiculitza”.

La psicòloga Helena Mas s’ha lamentat que les dades es troben “en la línia dels països veïns”, mentre que la presidenta de l’ADA, Montserrat Nazzaro, ha recordat que el diagnòstic correspon també a la sensació i la percepció que aquests comportaments existeixen i s’estenen amb una certa normalitat més enllà dels adolescents, “la situació està estancada o fins i tot anem enrere”.

Ara, la pilota és a la teulada del Govern i del ministeri (o ministeris) que correspongui. Per això, a la presentació de les conclusions de l’enquesta i del treball fet per l’ADA hi ha assistit la cap d’Àrea de Polítiques d’Igualtat del Govern, Mireia Porras, que ha fet una defensa del marc legal del país amb “una llei forta” aprovada, que al seu entendre haurà de permetre la conscienciació i “plans d’acció de veritat”. La Llei, la primera del 2015, és la 1/2015, del 15 de gener, per l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica.

Nazzarro s’ha referit als programes de televisió dirigits als adolescents, on “hi ha molt entreteniment i poca informació”, programes on els joves difícilment poden discernir sobre els valors i les actituds que s’hi manifesten i que es poden entendre com habituals. I ha sortit esmentat un exemple: 'Sálvame Deluxe', un popular programa de televisió que la cap de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, ha qualificat com un espai “d’una violència brutal”.

Han recordat finalment que aquest estudi ha tingut com a subjectes joves de quinze anys, però la preocupació s'evidencia quan es constata que aquest ambient és generalitzat, supera l’adolescència i arriba a la maduresa, fins als llocs de treball, al carrer i a les famílies des d’on s’educa.