“Soc ciutadana del món però em sento i sóc andorrana”

Andorra la VellaFa més de 60 anys, una família de l’Índia va viatjar a Andorra i va descobrir que es tractava d’un país d’oportunitats. A partir d’aquell moment, part d’aquesta comunitat va començar a emigrar i a instal·lar-se al Principat per fer negoci en el sector del comerç. La família de Madhu Jethani va ser una de les primeres que va arribar al país. Els familiars, fent un viatge per Europa, van anar a parar a Andorra perquè hi treballava una tieta dels seus pares. La Madhu va arribar quan era molt petita; de fet, assegura que els records de la infància a l’Índia són minsos. “Em sento i sóc andorrana i si he de lluitar per un lloc, lluitaré per Andorra, però sóc ciutadana del món”, apunta.

Actualment, la Madhu treballa com a agent immobiliària i, a més, és la presidenta de l’associació de residents hindús a Andorra, Indira. Els seus pares van emigrar perquè a l’Índia és típic casar-se i viure amb els pares, però la mare de la Madhu no volia seguir aquest costum i va voler independitzar-se, explica la Madhu. A més, en veure que a Andorra s’hi podia fer negoci “no s’ho van pensar gaire més”. Després de tota una vida al Principat, la presidenta de l’associació assegura: “Andorra ens va canviar la vida, vaig tenir l’oportunitat d’estudiar i no la vaig deixar escapar”.

Evolució de la comunitat

La comunitat hindú ha evolucionat molt, explica la Madhu. Al principi, les primeres famílies que van arribar a Andorra es van dedicar al comerç i a mesura que n’anaven arribant més, van continuar potenciant aquest sector. Però la majoria de les generacions que ja han crescut aquí no s’hi han dedicat i “s’han professionalitzat”. “Jo en sóc un exemple”, assegura la Madhu.

Tina Mirpuri és un altre exemple. Ella és d’origen hindú però nascuda al Principat. Els seus pares van venir a Andorra a buscar feina. Amb 33 anys, és llevadora de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i està casada amb un andorrà “de tota la vida”, explica. “No m’imagino com seria si hagués nascut i viscut a l’Índia perquè allà si vols estudiar has de tenir molts diners, i els meus pares van emigrar perquè allà no es guanyaven gaire bé la vida”.

Tot i així, les tradicions culturals són sagrades per a la Tina. “A casa moltes vegades cuinem menjars típics de l’Índia, al meu marit li encanten”. A més, explica que li agrada participar a les celebracions que s’organitzen des de l’associació Indira. “Als hindús ens agrada reunir-nos tots junts i celebrar les festes típiques del país on tenim les arrels”, afegeix. Tot i així, des de l’associació expliquen que és força complicat reunir-se una bona colla perquè molts treballen al comerç i el cap de setmana és impossible.

Les festes més importants marcades al calendari de l’entitat són la festa Holi, el naixement del Guru Nanik, el Diwali i el Dia Mundial del Ioga. La presidenta de l’associació Indira, Madhu Jethani, destaca que quan fan celebracions el més impor- tant per a ells és el menjar. “Hi donem molta importància”, fins i tot més que a la vestimenta, destaca.

Mantenir les tradicions

“Quan ens vam casar, vam fer el casament típic d’aquí i també vam fer el que es faria a l’Índia; els nostres amics recorden aquella celebració com una festa espectacular”, explica la Tina. Ella i el seu marit, mesos abans del convit, van viatjar a l’Índia per comprar alguns vestits típics hindús i van fer vestir tots els convidats com es faria allà.

Actualment, la Tina està a punt de ser mare i assegura que vol criar el seu fill transmetent-li les tradicions del seu país d’origen i, de fet, explica que li ensenyarà l’idioma matern. Fins i tot, diu somrient: “Al meu fill li posarem un nom típic de l’Índia, i no és perquè l’hagi escollit jo, eh! Ho va decidir el meu marit”.

Generacions descendents

Un altre exemple d’hindú resident a Andorra és Jayaprakash Bangera, o més conegut aquí com a Jepy. Allà hi tenia el seu negoci i, de fet, explica que encara a l’Índia hi té una fàbrica de rellotges i una empresa familiar d’exportació, que li gestionen els seus germans. Tot i la feina que ja tenia al seu país, va decidir emigrar i buscar noves oportunitats a fora. Com la majoria dels hindús en aquella època, es va dedicar al comerç d’electrònica. Irònicament, el Jepy explica que quan va arribar a Andorra va veure que “tot déu treballava”. Però els seus dos fills no han volgut continuar el negoci familiar. “El meu fill és enginyer i la meva filla és mestra, i tots dos treballen fora d’Andorra”, detalla.

Amb la mirada posada al futur, el Jepy assegura que ha viscut mitja vida a Andorra i no es planteja tornar a l’Índia. De fet, totes les persones entrevistades expliquen que tornar a viure-hi seria gairebé impossible. “Estic acostumat a viure aquí i quan vaig a veure la família allà em sento fins i tot estrany”, destaca el Jepy. Estrany? Sí. “No tolero les injustícies i allà en veig moltes, és una societat molt classista. Per exemple, si ets ric, ets molt ric, i si ets pobre, ho ets molt, no hi ha classe mitjana, podríem dir. Aquí hi estic molt bé. Visc molt segur i hi ha bona sanitat”. “A més, ara em sento més andorrà que mai”, destaca el Jepy.