Publicitat
Publicitat

El percentatge de defuncions a l’hospital és la meitat que als centres de mida similar

La memòria 2014 de la Comissió de Mortalitat constata que un 1,8% dels pacients ingressats acaba morint, molt per sota dels hospitals de mida similar (3,6%) i dels més complexos (on pot superar un 5%, segons dades de l’hospital)

La Comissió de Mortalitat de l’hospital es reuneix amb una periodicitat aproximadament mensual per fer un control de qualitat sobre els processos en què un malalt ingressat ha acabat morint al centre. Els estudis serveixen per comprovar si els procediments sobre les morts previstes i imprevisibles han estat correctes i extreure’n millores a aplicar.

Aquest dimecres la secretària de la comissió, la doctora Maite Marcer, ha presentat la memòria del 2014, en una sessió a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Marcer s’ha mostrat “sobtada” pel fet que tant la mortalitat hospitalària com la mortalitat a urgències és més baixa que als “centres comparables”. De fet, el reglament de l’hospital marca com una taxa “esperable” un 3,6% i “mirant altres hospitals de característiques similars el nostre percentatge és molt baix en relació a la gent ingressada”, ha explicat als mitjans Marcer.

De fet, la mortalitat a l’hospital andorrà és d’un 1,8% entre els mesos de novembre del 2013 i agost del 2014 –els que es computen en la memòria del 2014. Són xifres que no serveixen per extreure dades estadístiques, segons Marcer, perquè en números absoluts, representen 129 defuncions, però sí que constaten que la causa principal de mort a l’hospital és el càncer, que la mitjana d’edat d’aquests morts per càncer és inferior als d’altres malalties o que no s’han trobat conductes irregulars en les morts registrades.

Cas del nadó

Entre el novembre del 2013 i l’agost del 2014 es van haver de revisar 22 històries de les 129 morts registrades per part de la comissió, en considerar que “tenien algun criteri per ser revisades”. Algunes eren per una falta d’informació a la història clínica que es va resoldre parlant amb els metges implicats i d’altres per qüestions menors. La funció de la comissió és la d’estudiar aquests casos detalladament.

Entre aquestes defuncions s’inclou la d’un nadó el febrer del 2014 que va causar un gran ressò mediàtic i que actualment és un cas judicialitzat. Marcer ha assegurat en aquest sentit que la comissió, formada per especialistes en anatomia patològica, cures intensives, medicina interna, cirurgia, urgències, traumatologia, diagnòstic per imatge, anestèsia, infermeria i, en els casos que així ho necessitin, pediatria i obstetrícia, va revisar el cas i va estudiar la conducta “molt més a fons que els altres”. La responsable de la comissió ha assegurat que “no es va trobar cap mena d’anomalia” i que la conducta va ser “correcta en tots els moments”.

Des de la comissió també han insistit que el fet que hi hagi menys morts a l’hospital nacional que a d’altres similars no es pot explicar perquè hi hagi casos complicats que es traslladin a fora. De fet, Marcer ha reiterat que els pacients no es deriven fora del país d'acord amb l’estat més o menys greu sinó als mitjans dels quals es disposa per tractar-los -per exemple, en casos que requereixen neurocirurgia s’ha de traslladar al pacient. En aquest sentit, la doctora membre de la comissió de mortalitat, ha recordat que, de fet, els malalts de la unitat de cures pal·liatives moren habitualment al país.

A banda d’explicar les dades de l’estudi, Marcer ha insistit als presents en la sessió clínica que l’objectiu de la comissió és promoure l’augment de les necròpsies clíniques perquè es fan “poques autòpsies a l’hospital”. A més, el comitè intenta implementar treballs de millora en els procediments “no amb l’objectiu de sancionar al metge”.