Futur incert per al sector hoteler

Des de la UHA assenyalen que la majoria d'associats aplicaran ERTOs i veuen difícil poder recuperar l'estiu mentre que la Cambra té una visió més optimista

L'any 2019 es va tancar amb 8,2 milions de visitants, un 1,1% menys que l'any anterior però amb més turistes, és a dir, aquells que pernocten, que van incrementar-se un 1,6% respecte del 2018, superant els tres milions de persones. Les xifres de gener i febrer d'aquest any també reflectien una bona evolució, ja que els visitants s'havien incrementat un 9,8%. Aquestes bones xifres, però, s'han vist totalment truncades per la crisi del coronavirus i després d'un any que havia començat amb optimisme el sector turístic viu immers en la incertesa absoluta sobre què passarà no només en el curt sinó en el mitjà termini. "Les previsions no existeixen", afirma rotundament Jordi Daban, CEO de Daguisa Hotels, membre de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i vicepresident de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis. De fet, des de la Unió Hotelera (UHA) ja donen gairebé l'estiu per perdut. Una visió més optimista mostra el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Miquel Armengol, que destaca que si la gent opta més per un turisme de proximitat quan acabi la crisi això pot beneficiar Andorra, que podria tenir un mes d'agost positiu.

Des del sector hoteler es mostren a l' expectativa de l'evolució de la crisi i assenyalen que es treballa amb diferents escenaris en els quals es tenen en compte aspectes com la finalització de la crisi sanitària, quan es podran començar a obrir totes les activitats comercials i quan es podrien obrir les fronteres i, per tant, ja podrien arribar al país visitants.

"Pot ser complicat obrir a l'estiu", destaca el director de la Unió Hotelera, Jordi Pujol, afegint que òbviament els mesos d'abril i maig els donen ja per perduts. "El futur és incert", diu, i destaca que ara el que molts establiments estan analitzant és si els sortiria a compte obrir a l'estiu o, directament, esperen ja a l'hivern. En aquest sentit, afegeix que el que faran els establiments és o bé obrir al juny o esperar que passi ja la temporada d'estiu i, per tant, iniciar l'activitat al mes de novembre. De fet, es preveu que dels hotels que funcionaven durant l'època estival a parròquies altes, entre un 80 i un 90% ja no ho faran. I pel que fa als altres, faran números per veure si els surt a compte aixecar la persiana, tenint en compte que és complicat que un establiment amb una ocupació per sota del 35% pugui generar els suficients recursos com perquè l'obertura surti a compte, exposa Pujol.

"Hem de ser raonables sobre l'obertura", afegeix Daban, remarcant que sembla que les ocupacions també es veuran afectades per les mesures sanitàries i de distanciament social que s'hagin de complir. Destaca que el que no tindrà sentit és que s'obrin tots els establiments ja que segurament no els sortirà a compte fer-ho. I incideix en l'àmbit de la seguretat i la higiene que aquells que estiguin oberts hauran de donar als turistes que puguin arribar. "S'ha d'actuar de forma seriosa i organitzada" i el que és important és que "no es rebentin preus", assegura Armengol, assegurant que malgrat no es puguin omplir els hotels el que cal garantir és una bona imatge del sector i que els establiments tinguin el marge suficient per poder donar un bon servei. Així, creu que per exemple en el cas de cadenes o famílies que tinguin més d'un establiment en lloc d'obrir-los tots potser hauran d'optar perquè treballin només alguns, una visió que també comparteixen Daban i Pujol.

L'impacte en els treballadors

L'hoteleria ocupava el mes de gener 6.460 persones. Ara, el lloc de treball de moltes d'aquestes persones penja d'un fil, en funció de la viabilitat dels negocis. "Jo crec que sí que hi haurà acomiadaments, tot i que sigui molt injust", lamenta Daban, si bé des del sector asseguren que faran el possible per mantenir el màxim de llocs de treball. En aquest sentit, Pujol albira que la "majoria" dels associats a la UHA aplicaran suspensions temporals del contracte de treball (el més coneguts com a ERTOs) ni que sigui per un o dos mesos. En aquest sentit, Pujol afegeix que per a alguns establiments la despesa en personal pot suposar una xifra molt important, de fins a 100.000 euros en alguns casos. Tenint en compte aquestes xifres afegeix que com més tardi en arribar la data d'obertura, "més viable" serà la decisió de no obrir a l'estiu, ja que econòmicament molts no podran fer front a aquestes despeses salarials. Precisament per aquesta incertesa sobre quan podrà tornar a ser considerada "normal" l'activitat del sector, Daban manifesta que caldrà que hi hagi una certa " flexibilitat" no només des del punt de vista laboral sinó també en qüestions que afecten la classificació i apel·la a una adaptació "als nous temps". En aquest sentit, per exemple, comenta que potser no tindrà sentit que els establiments tinguin oberts els bufets si la gent no hi ha d'assistir i que, per tant, aquest aspecte no hauria de ser tant tingut en compte en la valoració hotelera. En canvi, creu que d'altres qüestions, com seran la higiene i la seguretat, seran claus i que poden ser els que donin "la diferència" de cara a atreure turistes.

Optimisme de la Cambra

I precisament sobre aquesta " diferència" que Andorra pot tenir sobre altres destinacions, el president de la Cambra de Comerç destaca que Andorra pot sortir "reforçada" d'aquesta crisi ja que creu que el país pot ser més competitiu que altres destinacions. Així, a més de poder atreure turistes de destinacions properes com França i Espanya, que segurament aquest any no optaran per altres viatges més llunyans, creu que el Principat pot vendre una imatge de "seguretat" després de com s'ha gestionant la crisi sanitària, la qual cosa s'afegirà a d'altres "atractius" com les compres o la natura. A més, considera que encara hi ha temps "per recupera-se" d'aquesta crisi ja que ara com ara ens trobem en temporada baixa. Així, creu que el país podrà aprofitar molt el turisme de curtes estades i que això pot ser important per a un sector clau en l'economia del país.