Només el 3% dels ciutadans feia teletreball abans de l'emergència sanitària

L’estudi constata que el 73,8% dels ocupats treballen en un local propi o de l’empresa, un 17,5% ho fa en locals o habitatges dels clients i un 4,7% no té cap lloc fix

L’emergència sanitària ha capgirat del tot els hàbits laborals. Si abans era impensable fer una reunió virtual –podent-la fer presencial–, ara el teletreball i les trobades telemàtiques són a l’ordre del dia. De fet, la primera enquesta que el departament d’Estadística ha elaborat sobre l’organització del temps en el treball i disposicions relatives a l’horari laboral, constata que només un 3,2% de la població d’Andorra treballava des de casa abans que comencés la crisi sanitària. L’estudi, que proporciona dades del 2019 i té una periodicitat quadrimestral, registra que, normalment, el 73,8% dels ocupats treballen en un local propi o de l’empresa, un 17,5% ho fa en locals o habitatges dels clients i un 4,7% no té cap lloc fix on desenvolupar la seva activitat econòmica.

En la majoria dels casos, el teletreball ha obligat les empreses a treballar per objectius i no tant per hores, però tot i així, abans de la pandèmia moltes companyies ja utilitzaven mètodes per registrar la presència o les hores de treball dels empleats que treballaven a distància. Segons l’estudi, la manca o presència d’aquest mètode suposa un indicador del grau d'autonomia i de confiança que té l’assalariat. En la mateixa línia, l'enregistrament de la presència es pot interpretar com un mètode menys estricte que un enregistrament de les hores treballades.

Si posem èmfasi en les dades, es destaca que al 19,2% dels assalariats no se’ls registra ni la presència ni les hores; al 30,1% se’ls enregistra la presència però no les hores mitjançant un supervisor, de forma automàtica o amb un altre mètode, i al 38% se’ls registra la presència i les hores mitjançant un supervisor, de forma automàtica o amb un altre mètode.

Al 43,4% dels assalariats se’ls registra les hores treballades mitjançant algun mètode. Segons la naturalesa de l’ocupador, el 70,1% dels assalariats del sector públic i del parapúblic utilitzen algun sistema d’enregistrament d’hores treballades.

Flexibilitat en l’organització del treball

L’informe també ofereix informació sobre la flexibilitat en l'organització del treball i en el temps de treball per a totes les persones ocupades del país. Durant el 2019, el 16,1% de la població ocupada d’Andorra major de 15 anys declara que decideix el seu horari de treball, el 17,5% decideix el seu horari de treball amb certes restriccions i el 66,4% no decideix el seu horari de treball. Per al 29% dels ocupats és molt fàcil agafar una o dues hores lliures per a necessitats personals o familiars i al 16,7% els és molt fàcil agafar un o dos dies de permís amb un avís previ de curt termini.

Quant a les demandes laborals imprevistes, el 12% dels ocupats han d'afrontar almenys un cop per setmana canvis imprevistos en els horaris laborals. Pel que fa a la disponibilitat per treballar durant el temps lliure, l’11,6% dels ocupats són contactats per assumptes de treball durant el temps lliure i el 7,6% ha realitzat alguna acció abans del dia següent de treball. El 21,7% dels ocupats treballen sempre o sovint amb pressió de terminis. Finalment, el 71,7% dels ocupats tenen gran influència o alguna influència en l’ordre de prioritats de la feina i el 68,2% tenen gran influència o alguna influència en el contingut.

Tenint present que són dades d’abans de la crisi sanitària, es constata que el 25,9% dels ocupats han de desplaçar-se a altres llocs de treball i només l'1,4% ho fa almenys una vegada al dia. Al voltant del 80% dels ocupats que viuen a Andorra la Vella i a Escaldes-Engordany inverteixen menys de 15 minuts a arribar a la feina; aquesta xifra baixa al 60% dels ocupats que viuen a Sant Julià de Lòria, la Massana i Encamp, mentre que prop del 50% dels que viuen a Canillo i Ordino tarden menys de 15 minuts.

La qualitat de vida en el treball és informació subjectiva que tenen els ocupats sobre els diferents aspectes de la feina principal. Així, al 2019, la satisfacció mitjana dels ocupats amb la feina principal ha estat de 7,8 punts, xifra que coincideix tant per a homes com per a dones.