Tensió a Europa sobre la prohibició d’esquiar per Nadal
França i Alemanya volen que les pistes tanquin a tot el continent i Àustria les obrirà però limitant el turisme, Suïssa ja les ha obert
Les pistes d’esquí s’han convertit en un nou camp de batalla entre els líders europeus, que no es posen d’acord sobre si han d’estar tancades durant les vacances de Nadal, com a mesura per contenir l’expansió del covid-19, o bé si han de poder obrir per no ensorrar econòmicament el sector. França, Alemanya i Itàlia fan front comú a favor de mantenir clausurades les estacions d’esquí fins al gener, però han topat amb l’oposició d’Àustria, que té intenció d’obrir-les. Ara bé, segons informaven dimarts al vespre alguns mitjans austríacs, les pressions de les últimes hores per part dels seus socis europeus han portat el canceller Sebastian Kurz a buscar una sortida intermèdia al conflicte: les estacions podran obrir, però l’hostaleria i la restauració estaran tancades. Això hauria d’impedir que ciutadans d’altres països viatgin a Àustria per gaudir de la neu, ja que no tindrien lloc on allotjar-se. En tot cas, s’espera que el govern austríac anunciï les seves mesures aquest dimecres.
Abans que transcendissin els plans de Kurz, el president de França, Emmanuel Macron, havia anunciat que adoptaria mesures “restrictives i dissuasives” per impedir que els ciutadans francesos viatgin a l’estranger si no poden esquiar a França. El detall de les mesures es donarà a conèixer durant els pròxims dies, però segons el president la intenció és, d’una banda, impedir que els francesos vagin a zones on, en opinió de l’executiu, hi ha risc d’infecció, i, de l’altra, evitar una “situació de desequilibri” entre els equipaments d’uns i altres països. Després d’un mes de confinament domiciliari, França va començar aquest cap de setmana una desescalada per fases que s’allargarà fins a finals de gener, i el primer ministre, Jean Castex, havia anunciat dijous que durant les vacances de Nadal es podrà anar a les pistes, però que els remuntadors i els espais col·lectius hauran d’estar tancats. Macron va reclamar dimarts “coordinació” a nivell europeu en aquesta matèria.
És el mateix que havia demanat la setmana passada la cancellera alemanya, Angela Merkel, que fins i tot va anar un pas més enllà i va proposar que fos la Unió Europea qui imposés l’obligació de mantenir clausurades les estacions d’esquí fins passat festes, tal com passarà al seu país. Kurz va respondre que aquesta era una qüestió en la qual Brussel·les “no hauria d’interferir” i la Comissió Europea li va donar la raó argumentant que la Unió no té competències sobre aquest àmbit, tot i que va advertir dels riscos d’aixecar massa d’hora les restriccions.
En el cas d’Itàlia, el primer ministre, Giuseppe Conte, no preveu autoritzar l’obertura d’aquestes instal·lacions fins al 10 de gener: “No ens ho podem permetre”, va afirmar. El país es troba ara mateix en el moment més crític de la segona onada de la pandèmia: dimarts hi van morir 853 persones per covid-19, una xifra que només s’havia superat dos cops al març.
Pel que fa a les estacions d’esquí catalanes, de moment el Govern no ha pres cap decisió al respecte: divendres la consellera de Salut, Alba Vergés, va dir a El matí de Catalunya Ràdio que cal “debatre bé” què fer amb aquestes infraestructures, però va avançar que la decisió estarà “condicionada” pel que facin la resta de països europeus.
Més enllà d’Àustria (on dilluns s’acabarà un confinament de tres setmanes), l’altre país que preocupa els líders europeus és Suïssa: tot i trobar-se en un moment àlgid de la pandèmia, les estacions ja han començat a obrir i s’espera que la majoria funcionin amb normalitat per Nadal. El fet que aquest estat no formi part de la UE dificulta arribar a una solució consensuada.
Un precedent preocupant
Es dona la circumstància que, a l’inici de la pandèmia, l’estació d’esquí d’Ischgl, situada precisament a Àustria, va ser un focus d’expansió del virus arreu del món: milers de persones arribades de més de 40 països s’hi van contagiar i després van exportar el covid als seus llocs d’origen. Molts d’ells van presentar una demanda contra les autoritats austríaques per negligència, ja que consideraven que havien mantingut oberta l’estació, malgrat tenir indicis dels contagis, per motius econòmics. Segons ha detallat l’economista d’ING Carsten Brzeski al Financial Times, els esports d’hivern representen al voltant del 4% del PIB d’Àustria i el 8% dels llocs de treball durant els mesos d’hivern.
