Uns 10.000 catalans tenen els estalvis atrapats per la crisi a BPA

BarcelonaEl malson que va suposar la intervenció, el corralito i la posterior liquidació de la Banca Privada d’Andorra (BPA) encara no s’ha acabat per a molts dels clients. El cas, a més, ara traspassa fronteres. Segons ha pogut saber l’ARA, hi ha aproximadament 16.000 clients espanyols, entre els quals 10.000 catalans, que tenen els estalvis “atrapats” en un compte que originàriament estava dipositat a BPA i que va acabar custodiat a l’entitat Credit Suisse.

Es tracta dels diners que milers de clients d’aquell banc (també n’hi ha d’altres nacionalitats, que eleven el nombre d’afectats fins a 20.000, segons els advocats del cas) van decidir invertir en títols valors, a través de l’entitat andorrana. BPA va acumular totes aquestes inversions, que s’eleven fins als 600 milions d’euros, com van informar diversos mitjans andorrans, en un compte òmnibus, és a dir, amb diferents titulars, i ho va dipositar al banc suís. Segons ha pogut saber aquest diari, BPA figuraria com a titular del compte.

Després de la crisi a l’entitat dels germans Cierco, alguns clients ja han reclamat aquests diners per la via administrativa, però l’entitat suïssa al·lega que el titular d’aquest compte conjunt és BPA -i no els particulars que hi ha inclosos- i no té clar on hauria d’anar a parar tot aquest capital: si a la BPA originària o bé a Vall Banc (l’entitat hereva, que es va crear per quedar-se els actius bons després de la crisi i que ara és propeitat del fons d’inversió nord-americà JC Flowers).

“Fins que no hi hagi una resolució judicial sembla que Credit Suisse no mourà fitxa amb aquests diners i, per tant, els clients no els podran recuperar”, explica Antoni Cudós, advocat de l’Associació Europea de Consumidors Dret i Compromís (l’antiga APDEF, que ja va lluitar a Espanya contra els casos de preferents, deute subordinat i accions de Bankia o contra Volkswagen, per l’escàndol dels motors dièsel trucats).

Als documents que ha pogut revisar l’ARA, l’entitat Vall Banc admet als advocats d’una clienta que la petició de “venda de les posicions d’actius financers dipositats” a l’entitat no es pot dur a terme per dos motius: d’una banda, perquè els actius “estan afectats per una suspensió temporal ordenada pel regulador, l’Institut Nacional Andorrà de Finances”, i, de l’altra, “pel bloqueig que el custodi, Credit Suisse, té sobre els actius dels clients de Banca Privada d’Andorra SA traspassats a Vall Banc en virtut de diferents resolucions”.

Els advocats, amb tot, insisteixen que el bloqueig no té sentit: “Els clients van deixar els diners a BPA i és aquesta entitat la que va invertir en accions i ho va dipositar a Credit Suisse, tots en un mateix compte; el que reclama el client és que una part d’aquell compte és seu i que vol que torni a la seva butxaca”, explica Cudós. “Nosaltres el que volem demostrar a Credit Suisse és que aquests actius, que ara són títols, accions, no formen part de la massa activa de BPA, sinó que pertanyen als clients”, afegeix l’advocat.

Fins ara el cas no ha sortit d’Andorra, però l’associació que representa Cudós ja prepara les demandes per presentar-les a la justícia suïssa o espanyola: “En un termini màxim de dos mesos ja seran als jutjats i no crec que sigui un procés llarg; penso que en vuit o 12 mesos hauria d’estar resolt”, manté Cudós.

El perfil dels afectats

El perfil dels afectats

El tipus d’estalviadors afectats per aquest bloqueig dista força d’altres casos, com el de les preferents i el deute subordinat. Es tracta de persones “d’un poder adquisitiu alt”, segons els advocats: “No tenien 1.000 o 2.000 euros enganxats, en tenen molts més”. Malgrat aquest perfil més adinerat, Cudós destaca que “no per això han de ser experts financers”; per exemple, molts d’ells són simplement “familiars que havien rebut una herència”, assegura l’advocat.

Cronologia

del cas BPA

Març del 2015

El govern andorrà intervé BPA després que el Tresor nord-americà acusés el banc, propietat dels germans Cierco, de blanquejar diners provinents del crim organitzat. La intervenció va suposar un corralito i la fugida dels bancs corresponsals, i tot plegat va portar l’entitat a la fallida.

Juliol del 2015

Les autoritats separen el banc en dues entitats: BPA i Vall Banc, on es traspassen els actius no tòxics de l’antiga entitat.

Abril del 2016

El fons nord-americà JC Flowers compra Vall Banc per 29 milions d’euros. El govern andorrà ressalta “l’interès internacional” per l’economia del país i dona per tancada la crisi, un any després.